Era Exposicion Universau d’Osaka, en Japon, a compdat, en pabelhon d’Espanha, pendent era setmana de Catalonha, damb ua destacada preséncia dera lengua occitana: era cantautora aranesa Alidé Sans acompanhada dera sua banda, Pol Alonso ara bateria, Gerard Farré as teclats, Virginia Borràs ara guitarra e Núria Llobet ath vriolin; an interpretat, pendent sies actuacions, sons dera musica tradicionau occitana adaptats ara contemporaneitat, amassa damb pèces catalanes. A aportat, era musica d’abans e era poesia des occitans damb era expression de còdis musicaus modèrns que pòrten era tradicion orau ara actualitat. Eth public japonés que coneish subertot era romba quedèren gratament suspresi e fòrça interessats per aguesti ritmes tradicionaus adaptats as tempsi modèrns.
Era lengua e cultura occitana a ua preséncia en tot eth mon. Naoko Sano hè mès de 30 ans que difusís er occitan en Japon; hec estudis en Montpelhièr entà apréner era lengua occitana. Professora de francés e de sociolingüistica ena Universitat Municipau de Nagoya, ei autora d’un remirable vocabulari occitan-japonés, d’estudis de gramatica der occitan, traductora de diuèrsi tèxtes, subertot articles, der occitan ath japonés e autora d’un libre quatrilingüe (occitan, japonés, italian e anglés) sus es vals occitanes des Aups italians, “Una lenga en chamin”.
Naoko Sano en 2016 participèc en ua òbra de diuèrsi autors japonesi coordinada per Carme Junyent titolada “La territorialitat lingüística” a on analise era pèrta dera territorialitat dera lengua occitana. Ditz que “…cal crear un lloc especial per parlar l’occità. Aquest lloc no és el territori geogràfic ni els àmbits privats (la familia) o oficials (les institucions publiques), sinó… associacions (cercles culturals, escoles associatives, ràdios lliures) per usar l’occità”. E concludís en que “La llengua occitana ha esdevingut i esdevindrà cada vegada més, una llengua virtual i ‘social’”. Interessanta analisis!
D’auti autors japonesi s’an interessat per occitan coma Naohiko Seto dera Universitat de Waseda qu’a publicat era traduccion de trobadors e de diuèrsi articles de valoracion dera literatura occitana. Shinya Hasegawa dera Universitat de Osaka tanben a hèt estudis sociolingüistics sus er occitan. E mès… Era qüestion occitana a interès per tot eth mon e era sua preséncia en Japon n’ei eth testimoni.
E em justícia mos cau un rebrembe de Kazuko Tada qu’en 1988 publiquèc ua complèta Gramatica der occitan modèrn, damb referéncies ara sua literatura, ara sintaxis, ara grafia… Kazuko Tada, professora dera Universitat Chuo en Tokyo moric en 1989; servisque aguest article entà hèr-li un rebrembe aué que i a dificultats entà trobar es sues òbres. En 1987 Kazuko Tada publiquèc ua extraordinària òbra de literatura en occitan “Contes Populars d’un Païs de Nèu”; ei ua petita joia. Ena presentacion Kazuko explique qu’en mai de 1986 ja publiquèc ua prumèra garba de condes, en ua òbra que titolèc “Contes del meu païs”; qu’auie desvelhat fòrça interès e fòrça comentaris en diaris e revistes. Diguie Kazuko que «molti francesi, qu’an eth francés coma lengua maternau, m’an aconselhat de traduïr-les ath francés. Ua editoriau de París m’a proposat de publicar-ne era traduccion francesa. Però les è contestat negativament, ja que non è cap intencion de traduïr-les en cap auta lengua qu’er occitan. S’aguesti condes se traduïssen ath francés, lengua massa refinada, hereda e artifiau, perderien vigor, simplicitat e umanitat». Donques, se les voletz liéger ac auratz de hèr necessariament en occitan. Son condes qu’es son pairs-sénhers li expliquèren ena infancia amassats ath torn deth «Kotatsu», estofa tradicionau japonesa. Ei ua òbra de creacion, ei literatura occitana escrita en Japon o literatura japonesa escrita en occitan… ua meravilha! Es 25 condes dera obreta, condes dera Isla de Sado, son seguits d’ues pagines enes qu’explique era situacion sociolingüistica des lengües regionaus en Japon. Destaque eth pòc interès qu’auien es joeni japonesi enes finaus deth sègle passat, pes sues lengües regionaus, e er increment dera atraccion per anglés. Mostram un passatge deth Conde 17: «Un còp i aviá un vielh òme e sa vielha femna. Tot ben que foguesson plan paures [fòrça praubes], cada matin trobavan jus pro de ris per crebar pas de talent [trobauen pro arròs entà non morir de hame]. [auien] ua monaca que daissava caire just pro de ris per noirir los dos ancians [ua monaca deishaue quèir prò arròs entà alimentar es dus vielhs]. [Eth vielh] pensèt: ‘Se la monaca daissa tombar mai de ris, serem rics! Val mai far un bèl trauc dins son ventre’. Kazuko explique qu’er ancian horadèc eth vrente dera monaca e qu’aguesta non les dèc mai mès arròs e eth conde acabe en que “Los ancians crebèron de talent”; moriren de gana.
Aguestes passades setmanes er occitan a tornat a auer un papèr destacat ena Exposicion Universau e mès concretament era Val d’Aran dera man d’Alidé Sans. Eth títol d’aguest article ei ‘Val d’Aran’ en japonés.
