La vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, va defensar ahir que el salari mínim interprofessional no variï en funció de cada comunitat autònoma. “És una eina de mínims per abaix, de garantia d’igualació social al conjunt del territori”, va manifestar, i va recordar que Catalunya no té els salaris més alts.
En aquest sentit, va destacar que el territori amb millors salaris és el País Basc, on la pujada de l’SMI només afecta unes 61.000 persones. “Catalunya no és el País Basc en matèria salarial, l’impacte (de l’SMI) és molt més gran”, va assegurar tot destacant que l’objectiu és anar reduint la “desigualtat” que es manté a tot l’Estat.
Díaz ha apuntar que el salari mínim “ja no és de subsistència” després de la nova pujada acordada entre el seu departament i els sindicats: “Hem tret molta gent treballadora de la pobresa laboral”, va dir.
El Ministeri va tancar dijous un preacord amb UGT i CCOO, al qual no s’han sumat les patronals CEOE i Cepime, per apujar el salari mínim interprofessional (SMI) un 3,1% el 2026 fins a 1.221 euros bruts mensuals en 14 pagues.
En aquest sentit, els tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) calculen que eximir de tributació l’SMI suposarà una minva de recaptació d’uns 200 milions d’euros.
La ministra va recordar que el Govern ha posat sobre la taula els últims dies “mesures positives per a l’empresa” per compensar l’alça de l’SMI amb deduccions fiscals “i la CEOE en lloc de defensar les empreses espanyoles juga a fer partidisme amb el Govern d’Espanya”.
