La Xina, principal destinació de les vendes espanyoles de porc, i Catalunya, la potència espanyola sense discussió en aquest tipus de ramaderia, són els dos grans contendents d’una guerra comercial que s’entaularà d’aquí a un any, amb els aranzels com a arma llancívola entre la UE i el gegant asiàtic.
Els productors i industrials del porc encara segueixen digerint l’amenaça que se’ls va venir a sobre fa una setmana quan les autoritats xineses, recollint el guant d’algunes de les seves empreses, van decidir obrir una investigació per “antidumping” (competència deslleial) al porc procedent de la Unió Europea, el principal proveïdor de la qual és Espanya.
El conflicte ha esclatat després de l’anunci fet per la UE de pujar els aranzels als cotxes elèctrics xinesos. Normal és la tensió per al sector del porcí (encara que el del pernil ibèric i embotits se salven d’aquesta guerra) perquè ven, i molt, a aquest destí: el 20,3% de tot el volum que s’exporta anualment (0,56 milions de tones l’any passat a la Xina) i gairebé el 14% de la facturació total per exportar (més de 1.200 milions d’euros).
Tal és la demanda xinesa per les carns i despulles del porcí nacional que supera de molt el segon client, França, una destinació de sortida natural per a molts altres aliments espanyols. L’any passat, França va comprar gairebé l’11% de tot el porc venut des d’Espanya (0,29 milions de tones) i va pagar per aquesta quantitat 1.100 milions d’euros (12,4% del total facturat).
D’aquestes xifres se’n desprèn que la Xina compra més però més barat (parts, com les despulles, menys valorades a Espanya) i França compra menys que el gegant asiàtic, però més car (carn que sí que té més valor aquí).
Itàlia, el Japó, Portugal i les Filipines són els principals clients per al país, segons reflecteix l’informe de la interprofessional del porc blanc Interporc.
Més enllà d’aquests països, hi ha altres destinacions com Polònia, Corea del Sud, Alemanya, Romania, la República Txeca o el Regne Unit; una llarga llista d’interessats per la carn, les despulles i altres derivats (com pernils o paletes) del porc que van comprar el 2023 un total de 2,76 milions de tones i van desemborsar 8.900 milions d’euros.
Espanya, segon exportador mundial d’aques aliment, només superada per els EUA
Espanya és el segon exportador mundial d’aquest aliment, només darrere dels Estats Units, i és el tercer productor de porcs, darrere de la Xina i els EUA.Només l’any passat va produir gairebé cinc milions de tones, dels quals gairebé el 60% va anar a exportació.
Catalunya és sens dubte el centre neuràlgic de la producció i de la indústria associada al porc blanc, on destaca Lleida, amb la segona cabana de porcs més important de l’Estat (4,59 milions d’animals, per darrere dels 5,10 milions d’Osca), encara que no disposa d’escorxadors.
A Catalunya es produeix el 40% del volum anual de matèria primera (gairebé dos milions de tones de carn i despulles) encara que seguida no gaire lluny per Aragó (una mica més d’un milió de tones), en tercera posició Castella i Lleó ( 608.000 tones el 2023). Catalunya n’és també la principal exportadora, amb 1,42 milions de tones anuals, de les quals el 19% va per a la Xina.
