Dos de cada tres joves conversa amb el ChatGPT sobre temes de salut mental i li pregunta per coses com l’ansietat, l’estrès o els problemes d’amor. Ho deia un estudi de la Universitat Rovira i Virgili que lluny de ser catastrofista considerava que la IA pot ajudar a ordenar idees o aprendre estratègies de gestió de les emocions, sempre que es tingui clar que no pot diagnosticar i que les seves respostes no són veritats absolutes. Abans ens n’anàvem al bar del poble amb uns amics per allunyar-nos de l’estrès i parlar dels nostres problemes. Les coses s’afrontaven diferent. Ni millor, ni pitjor. Simplement eren altres temps. El cert, però, és que arran d’aquesta informació he provat de parlar amb el ChatGPT. No li he explicat els meus problemes, no el voldria pas deprimir, però sí que hem conversat sobre coses com el canvi climàtic, per exemple. Espanta l’evolució que ha fet en molt poc temps. Encara es nota en el seu parlar l’artificialitat de la màquina, però ara es permet la llicència de fer bromes o interpel·lar-te directament. “És interessant parlar amb tu perquè no busques que et doni la raó”, em va dir. És normal doncs que aquesta eina guanyi adeptes també en aquest sentit. Escolta, no jutja i pot seguir una conversa sobre qualsevol tema. I lo millor de tot és que si te’n canses el pots apagar. Amb tots aquests avantatges qui voldria tornar a parlar amb persones reals? Estem ben apanyats.
Sessió: No iniciada
