No sé pas quina dèria li ha agafat a Pedro Sánchez ara amb erigir-se en el protector dels menors de 16 anys davant els perills d’aquest món tan cruel. L’absurditat arriba fins al punt que un jove de 15 a qui se li pot exigir responsabilitat penal en cas que delinqueixi no podrà comprar-se un Monster o un Red Bull un dissabte la tarda si li ve de gust. Per altra banda, el debat real hauria de ser si li toca al Govern de Madrid tutelar l’accés als joves menors de 16 anys a les xarxes socials o això és feina de les famílies. És l’Estat qui ha de decidir quins continguts són bons i quins no, al marge, evidentment, dels que puguin ser delictius? Amb aquest tipus d’intervencionisme l’executiu de Pedro Sánchez trepitja una línia molt fina entre la suposada protecció dels menors i l’excés de control i la censura. És cert que tallar l’accés del jovent a les xarxes socials els pot salvar d’haver de veure alguns continguts abominables, menyspreables, detestables, miserables i tots els adjectius que hi vulgueu posar. També és cert, però, que si busques pots trobar alguns creadors de contingut que es dediquen a divulgar en positiu sobre diferents temes com història, llengua, ciència i altres coneixements de forma distesa i que poden servir d’inspiració per aquestes persones que encara han de definir cap on volen encaminar el seu futur. El problema no són les xarxes, sinó com s’utilitzen. Com gairebé tot en aquesta vida.
