Ivan Fernàndez (1996) és l’alcalde de l’EMD de Raimat des del 2023, quan, amb 27 anys, va prendre possessió del càrrec. Gairebé dos anys després, fa una anàlisi de la seva legislatura i vol fer de referència per als polítics joves “perquè facin un pas endavant” i es presentin a les eleccions.
Primer de tot: què suposa representar el seu municipi sent tan jove?
És un orgull poder lluitar pel que creus millor pel teu poble. Som un equip d’11 persones. Tot es parla entre nosaltres. Es personifica tot en la meva persona, perquè tinc sempre el telèfon disponible. Així que en aquest sentit, és una responsabilitat compartida. Tot i això, també comporta molta responsabilitat. Aquí s’aplica la política del dia a dia: al meu carrer falla allò, “no m’agrada com has actuat”. Però també és cert que molta gent et felicita. Les nostres polítiques es basen en treballar en ‘les petites coses’. “Tinc unes rajoles trencades a casa”, doncs treballem-hi.
Teniu relació directa amb l’alcalde de Lleida?
Sí. Amb el nou cartipàs del 2023 les EMD van passar a dependre directament de l’alcaldia, i ja no d’un regidor de barri. La relació és fluida i treballem conjuntament per desencallar els diferents temes. Clar que voldríem que les coses fossin més diligents, i tenim molta pressa, però també entenem que som una EMD de 520 habitants i que l’Administració a vegades és lenta.
A quins reptes s’enfronta vostè i a quins l’EMD?
Nosaltres en el nostre dia a dia ens enfrontem a una paràlisi administrativa; hi ha molta feina, encara que no ho sembli. Ens enfrontem a millorar les piscines, edificis, carrers… Qüestions que tenim encallades i volem tirar endavant. Ara mateix, però, la ‘gran’ preocupació és el transport. Hem fet una proposta a la Generalitat per redissenyar totes les línies d’autobusos, però, sobretot, apostem moltíssim amb el baixador de tren.
L’estació actual està molt lluny de Raimat…
Exacte. Tenim la idea que aquesta, gestionada per Adif, és una mini–estació de càrrega de mercaderies. El tren ja passa buit per les vies a Raimat, però no para ni a Almacelles, ni a Raimat. Per això, volem que pari al futur baixador, al costat de l’Escola Bressol. No t’has de desplaçar dos quilòmetres i no has de fer camins. Seria com el baixador del Polígon del Segre. Raimat, a més, està canviant socialment. Estem abandonant el cotxe, però aquí l’hem de fer servir per a tot. Cada dia enviem a Lleida un centenar de cotxes. El 100% no el reduiràs, però un 50 o un 70, sí. Jo mateix el faria servir si he d’anar a alguna reunió a Lleida.
I hi ha alguna altra qüestió que preocupi ara a Raimat?
El nostre gran repte és urbanitzar el carrer Escola, i és on entra el nou POUM. Volem fer habitatge social perquè el jovent es pugui quedar. A Raimat no tenim cases, però sí que terrenys municipals, però els hem de donar vida perquè els constructors i hi puguin invertir. Ara bé, el que més anhelo, aprofitant la revisió del POUM, és la construcció del Centre de Dia.
Expliqui’s…
A Raimat tenim molta gent gran que s’ha de desplaçar en l’àmbit assistencial. Els joves a Raimat no es poden quedar, però tampoc la gent gran. Estem tenint converses amb diverses entitats privades per a la creació d’un centre de dia i, en un futur, fer-hi una residència. El que demanem a la Paeria és que es posicioni i faci tot el possible perquè això tiri endavant. La Generalitat està disposada a tirar-ho endavant. Voldríem, en un inici, que fos gestió publico–privada.
Algun front obert que encara esteu treballant?
La depuradora, que dimecres la regidora Begoña Iglesias, va dir que el 2026 tiraria endavant. I també l’ampliació del cementiri, que ja té els estudis i els pressupostos fets. A més, hem aconseguit un contracte amb la Paeria per resoldre el conflicte amb el clavegueram, que provoca que hi hagi carrers ‘inundables’, com el d’Aragó.
Parlem de la qüestió central: el porta a porta. Quina és la seva opinió com a alcalde i hi veu futur?
Compartim l’enuig dels nostres veïns d’assabentar-nos-en per la premsa. Quan vam saber-ho, vam parlar amb la Paeria i van acceptar l’error. Nosaltres vam proposar fer una consulta popular per veure què escollia Raimat, però ens van dir que no podia ser. Ara, el que volem és que es pacti amb els veïns les hores de recollida, les fraccions a recollir, que hi hagi un increment de la neteja i, sobretot, que hi hagi bonificacions. Nosaltres no ens oposarem al canvi, però sí que continuarem defensant el que els nostres veïns considerin i, si cal, que es facin més reunions explicatives. Sí que creiem que pot funcionar el porta a porta a Raimat i farem tot el possible perquè surti bé. Ajudarem veïns i Paeria.
Creu que les EMD estan apartades?
Sí. Que estem a uns 15, 20 quilòmetres de Lleida no ajuda. A vegades et sents oblidat, ho he parlat amb el president de Sucs. Sabem que aquest sentiment també l’han tingut els altres governs. Per això, un dels nostres objectius és fer-nos visibles dins Lleida. És un treball en col·laboració amb la Diputació. Volem demostrar que Raimat és Lleida, i Lleida és Raimat. El que estem fent discretament és que la gent parli de Raimat, i si la ciutadania en parla, la Paeria també ho farà.
En aquest sentit, el baixador guanya pes amb el turisme, no?
Exacte. Si facilitem que la gent vingui amb tren, podem impulsar el turisme.
I amb el celler?
També, però no focalitzar-nos només en ell. Raimat té molta història. Amb el celler es poden fer tours i visites que transcorrin pel municipi, és cert. Però tenim una església única a la demarcació. També tenim passat romà, el qual per la festa major d’estiu exposarem unes pedres descobertes que acrediten que Raimat ja existia en aquella època. No és com sempre s’ha dit que Raimat va néixer fa un segle amb la compra dels terrenys per part de Raventós. Tenim un gran llegat històric que hem d’explotar.
I quina és la seva il·lusió més gran que té com a alcalde pedani de Raimat?
Vull ser qui hagi posat la primera pedra del centre de dia de l’EMD. És una cosa que no ens deixa dormir i poder ser qui ho hagi assolit, em faria molta il·lusió.
