La Generalitat de Catalunya va publicar ahir un nou mapa de mercat residencial tensionat. Si fins ara hi havia 271 municipis que es trobaven en zona de mercat residencial tens (ZMRT), el nou mapa n’inclou 302. Aquest augment també ha afectat a la demarcació de Lleida, perquè hi ha vuit municipis nous que entren a formar part d’aquestes “zones tensionades”, són: Rosselló i Torrefarrera al Segrià, Agramunt a l’Urgell, Vallfogona de Balaguer a la Noguera, Torà a la Segarra, la Pobla de Segur al Pallars Jussà, Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet a l’Alt Urgell i Prats de Sansor a la Cerdanya. Per contra, la ciutat de Lleida abandona aquest llistat de la Generalitat.
Perquè un municipi sigui zona de mercat residencial tensionat ha de complir algun dels requisits que marca la llei estatal pel dret a l’habitatge, com ara que les famílies dediquin més del 30% dels ingressos al lloguer, o que el preu de l’habitatge hagi acumulat increments de 3 o més punts per sobre de l’IPC en cinc anys. Les mesures aplicades en les ZMRT són que el lloguer dels nous contractes no pot superar el preu de l’últim contracte vigent en els 5 anys anteriors i que els grans tenidors no poden fixar rendes superiors a l’índex de referència del lloguer.
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa va reconèixer ahir que sortir del llistat de ZMRT és “una molt bona notícia” i ho va associar a dos factors: “per un costat, en aquests moments s’estan construint 1.125 habitatges, tant de règim lliure com d’habitatge protegit i assequible, a més, s’està duent a terme un control de rendes de lloguer”. Segons el paer, això ha possibilitat la sortida de la capital del Segrià de la llista.
LA POBLA VOL FER MÉS HABITATGE PÚBLIC
Marc Baró, alcalde de la Pobla de Segur, va reconèixer a LA MAÑANA que el municipi “té un problema gros de manca d’habitatge”, que s’ha vist accentuat en els darrers mesos: “Moltes empreses ens expliquen que tenen dificultats per créixer perquè els seus treballadors no troben habitatge assequible”. En aquest sentit, espera que la regulació del preu del lloguer serveixi per “estabilitzar la situació actual”, però recorda que cal construir habitatge públic i que “ajuntaments de pobles com el nostre no tenen prou recursos per construir habitatge nou, així que és necessària l’ajuda de la resta d’institucions”. En aquest sentit, l’ajuntament de la Pobla de Segur ha demanat 100.000 euros al Pla de Barris del Departament de Territori per destinar-los a la rehabilitació d’edificis i generar alternatives residencials al municipi, com poden ser els habitatges cooperatius. A banda, han demanat un milió i mig d’euros que es destinaran a la reforma i rehabilitació de primeres residències.
GUISSONA EN SURT
Guissona és una altra de les poblacions que ha deixat de ser ZMRT perquè les seves famílies no destinen el 30% del sou al lloguer. Així i tot, l’alcalde, Jaume Ars, va explicar que temen que això faci que els lloguers tornin a pujar i va assegurar que “el problema a Guissona no està solucionat, perquè només s’està construint la meitat del que necessitaríem per complir amb la demanda d’habitatge actual”.
