Aquesta setmana s’han complert 8 anys del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i de la commoció que va suposar. En aquell moment una bona part de nosaltres ens vam il·lusionar pensant que érem molt a prop d’una fita que després vam veure que en realitat era molt lluny: fer realitat el nostre dret a l’autodeterminació.
Després de vuit anys, ja va sent hora que fem una reflexió crítica sobre el que va passar. Cal dir que els partits que van ser protagonistes en aquell moment no han contribuït gaire a aquesta reflexió. Més aviat s’han dedicat a tirar-se els plats pel cap sense aprofundir en els factors que van fer que el referèndum fos un èxit tan rotund i que el seu resultat no s’arribés a aplicar mai.
Demà dilluns, a les 18h, a l’Aula Magna de l’IEI es presentarà la novel·la escrita per Marina Tomàs Folch Ens hem de separar! que se situa en aquells moments d’ara fa vuit anys. La novel·la ho planteja des d’una perspectiva molt personal, que ens fa reviure moltes de les tensions, riscos i il·lusions que van afectar tantes persones anònimes que es van mobilitzar aquells dies. Es tracta d’una novel·la, que no pot ni pretén fer la reflexió a què em referia abans sobre el significat de l’1-O.
Però a continuació, en el mateix acte, hi ha previst un debat sobre el tema Què en queda de l’1 d’octubre de 2017? que intentarà fer reflexionar amb un caràcter més general. Tothom hi serà benvingut i, com un dels convidats a participar-hi, us trasllado la invitació i el prec que hi participeu i ens ajudeu a fer-la més fructífera.
I quan dic tothom, incloc també, per descomptat, aquells conciutadans que no van anar a votar o que estaven en contra del mateix plantejament del referèndum. Només cal que admetin que aquell va ser un moment convuls que va afectar profundament la societat catalana. Determinar-ne les causes i explicar-ne els efectes crec que ens ajudarà a tots a entendre’ns millor i, en cas que ens hi haguem de tornar a trobar, a plantejar-ho tot sobre bases que en garanteixin l’eficàcia, tant si és en un sentit com en un altre.
La commemoració d’enguany ha coincidit amb un altre esdeveniment que hi té ben poc a veure. Em refereixo a la crisi de Gaza i molt concretament aquesta setmana, a l’abordatge de la flotilla que hi pretenia portar ajuda humanitària i la detenció dels seus components. La reacció de la nostra ciutadania entenc que és un símptoma positiu de la nostra salut com a societat. I em congratulo especialment del comunicat de condemna que ha fet públic la Comissió de Defensa dels Drets Humans i Estrangeria del Col·legi de l’Advocacia de Lleida, a la qual pertanyo.
