La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, planteja l’obertura de centres de deportació fora de la Unió Europea per enviar-hi migrants en situació irregular, replicant el model que ha impulsat Itàlia a Albània. “Hauríem de continuar explorant possibles formes d’avançar en la idea de desenvolupar centres de retorn fora de la UE, especialment amb vista a una nova proposta de retorns”, ha apuntat en una carta dirigida als 27, en la setmana que s’ha de celebrar un nou Consell Europeu a Brussel·les. En aquest sentit, l’alemanya també diu que, al llarg d’aquesta legislatura, presentarà una nova proposta legislativa sobre deportacions, una mesura que li van exigir 17 països europeus encapçalats per Àustria i els Països Baixos.
La missiva de Von der Leyen comença deixant clar que la migració “continuarà sent una de les qüestions primordials” i que requerirà “una atenció urgent”. Si bé manifesta que el pacte de migració i asil aprovat després de sis anys de negociacions és “un gran assoliment”, també remarca que “no hi ha lloc per a la complaença” i que en els pròxims anys caldrà que els estats membres siguin “justos i ferms” en matèria de migració a través de “solucions europees”.
Per tal d’abordar aquest afer, Von der Leyen proposa un pla d’acció de deu punts, el qual ha de contribuir a combatre “els actuals i nous reptes” i, al mateix temps, “cobrir els buits que queden”.
Un dels punts més destacats és, sense dubte, el disseny del que la presidenta de la Comissió Europea defineix com a “solucions innovadores” per combatre la migració il·legal. “He encarregat al comissari d’Afers Interiors -el designat és l’austríac Magnus Brunner- que dirigeixi les reflexions sobre solucions operatives que ajudin a combatre la immigració il·legal i a abordar les propostes que molts estats membres han fet en aquest àmbit, respectant els principis europeus, les obligacions sota el dret internacional i la protecció dels drets fonamentals”, ha manifestat.
És en aquest punt on Von der Leyen fa menció del protocol entre Itàlia i Albània, un acord pel qual les autoritats albaneses -i en territori albanès- gestionaran la migració extraterritorial i l’asil, així com els processos de detenció.
Precisament aquest dimarts Itàlia ha enviat a Albània els primers sol·licitants d’asil en el marc d’aquest acord, un total de 16 persones de Bangladesh i l’Índia que van arribar des de Líbia i que van ser interceptats per la guàrdia costanera italiana el diumenge passat. Segons Von der Leyen, el protocol Itàlia-Albània permetrà a la UE “extreure lliçons d’aquestes pràctiques”.
Cooperació amb països tercers
En la mateixa línia, la presidenta de l’executiu comunitari aposta per reforçar les relacions estratègiques entre els estats de la Unió i els països tercers de trànsit i origen de persones migrants. En aquest sentit, fa menció a acords com el que la UE va signar amb Turquia, on des de l’any 2011 s’han invertit més de 10.000 milions d’euros per a la gestió de sol·licitants d’asil.
Precisament Turquia ha estat notícia aquesta setmana arran d’una investigació periodística, la qual assenyala que la UE finança centres de deportació al país otomà i on es produeixen “violacions sistèmiques” dels drets humans.
Coordinació en les polítiques de deportació
També sobre la qüestió de les deportacions, Von der Leyen reivindica la necessitat de disposar d’un marc legal que permeti “incrementar la capacitat d’actuar”. “Els processos de retorn varien de forma significativa entre els estats membres; hem de construir un nivell d’harmonització i confiança que garanteixi que els migrants en situació il·legal no explotin les falles del sistema per evitar el seu retorn”, assenyala.
D’aquesta manera, l’alemanya recull de forma indirecta la petició de 17 països europeus on es defensava que les normes actuals no garanteixen “retorns efectius” i on, al mateix temps, es demanava a la Comissió un “canvi de paradigma” en les polítiques de deportació i expulsió.
