L’esforç de la Generalitat per tenir la gestió ferroviària de Catalunya s’ha centrat en Rodalies. Sempre sentim parlar de trens i de línies, però oblidem la part més important: els ferroviaris. Ras i curt, per tirar endavant el servei ferroviari català fan falta professionals del transport de raïls i, més concretament, fan falta maquinistes. Ho ha dit la consellera de Territori, Sílvia Paneque, durant la visita que va fer al Museu del Ferrocarril de Móra la Nova. “A més dels trens, les vies i la millora del sistema de Rodalies i regionals, és absolutament imprescindible que fem una crida a aquestes persones que han de treballar en la futura empresa de Rodalies de Catalunya, una crida a la formació de vocacions ferroviàries de catalans i catalanes que vulguin dedicar el seu projecte vital a l’àmbit ferroviari”, ha dit la consellera en un missatge que també podria servir per captar seminaristes. De fet, abans, ser ferroviari era com una religió de la qual els maquinistes eren gairebé els bisbes. El meu oncle Hilario era maquinista, el millor amic del meu pare, en Caballero, era maquinista, i Cosme Garcia, al qual mon pare sempre anomenava, era el maquinista més popular de Lleida. Només veient de lluny les màquines que arribaven a Lleida, se sabia quina era la de Cosme Garcia. S’hi podia menjar sopes de neta i polida que estava. Ara els maquinistes ho tenen més fàcil, Gairebé ho fa tot la màquina i els centres de comandament de la xarxa, però fa falta el factor humà. He viatjat en combois de metro sense conductor i he enyorat l’Hilario, el Caballero i el Cosme.
Sessió: No iniciada
