A dos quarts d’una en punt els aplaudiments van començar a ressonar amb força. I no era per menys. Era el 17 de gener del 2010 i acabava d’aterrar l’Airbus 320 que va fer el trajecte des del Prat fins a Alguaire per inaugurar oficialment un Aeroport que llavors tothom pensava que serviria per l’exportació però que amb el temps, i amb pocs vols, s’ha convertit en un referent de les escoles de pilots, l’aparcament d’avions i l’economia del coneixement.
Però aquell dia de gener les previsions eren unes altres i la il·lusió també era forta. Tot just mitja hora abans els 90 periodistes que cobrien el vol inaugural i les autoritats (en total hi havia 150 passatgers) van sortir de l’Aeroport del Prat. A les ordres del capità andorrà Oswald Folguet i el copilot de Bellcaire d’Urgell Marc Rosell, el vol de la companyia Vueling es va enlairar des de la tercera pista de l’Aeroport del Prat, va girar sobre el mar i va posar rumb cap a Lleida. Prèviament, el president de Vueling, l’exministre Josep Piqué, va donar la benvinguda als viatgers i va passar la paraula al comandant del vol, que va dir que estava “encantat” de pilotar aquell viatge i va explicar les característiques tècniques del vol.
A dalt hi anaven les principals autoritats del país. El president José Montilla va fer el trajecte des de la cabina del pilot i en aquell viatge també hi anaven el llavors vicepresident de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira, el president del Parlament, Ernest Benach, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, el president de la Diputació, Jaume Gilabert, i l’alcalde d’Alguaire, Antoni Perea. Hi havia moltes més autoritats, com el Conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, que va comandar la construcció de l’Aeroport durant l’etapa del tripartit.
Les persones que van formar part d’aquell vol inaugural encara el recorden. El cap de fotografia de LA MAÑANA, Toni Alcántara, explica que quan encara no havien passat vint minuts el pilot ja els va explicar que estaven arribant a Lleida. Però no va ser una arribada com qualsevol altra. Aquell era un dia històric i tothom n’era conscient. Oswald Foguet va cedir el comandament del vol al copilot Marc Rossell i va explicar que a partir d’aquell moment farien “dos passades rases sobre Lleida” abans d’aterrar. La crònica de LA MAÑANA explica que tots els periodistes van aprofitar el moment per agafar les càmeres i situar-se al costat de les finestres per captar unes imatges de Lleida des del cel estant. A baix, la gent també va preparar les seves càmares per immortalitzar el moment. Després d’aquestes dos passades per sobre de Lleida l’Airbus 320 de Vueling va començar la maniobra per aterrar. Era el primer aterratge a Alguaire i eren quarts d’una del migdia. A baix, a la pista, els Bombers de la Generalitat també esperaven el vol per “batejar-lo”. Just al tocar a terra les mànegues d’una i altra banda de la pista van creuar el seu raig d’aigua per fer un arc gegantí que va servir per donar la benvinguda al primer avió d’Alguaire.
Durant els parlaments es va insistir en la direcció que tothom es pensava que prendria l’aeroport. El president Montilla va dir que Lleida podria “competir amb més força al mercat agroindustrial europeu” i entrar “en la lliga del turisme de qualitat” mentre que Àngel Ros va dir que amb aquell Aeroport “‘obria “una nova porta d’entrada a Catalunya des de l’oest”. Jaume Gilabert, president de la Diputació, va anunciar que a partir del 5 de febrer s’estrenaria el primer vol comercial, que uniria Lleida i París. De fet, van ser molts els periodistes que van poder estrenar també aquell vol. Però Alguaire no només va volar a París, sinó també a Milà, Frankfurt i Mallorca. Aquesta és ara l’única ciutat a la que es pot anar des d’Alguaire (a l’estiu també s’opera els vols d’Eivissa i Menorca). L’aeroport ha agafat una altra direcció a l’esperada. Molt diferent a la que segurament van imaginar els seus impulsors. Però aquell dia el vol VLG 8000 LLEIDA va enlairar Ponent.
