L’any 1817, el metge i paleontòleg anglès James Parkinson va publicar el treball titulat An Essay on the Shaking Palsy (Un assaig sobre la paràlisi tremolosa), considerat la primera descripció de la malaltia que porta el seu nom en reconeixement de la seva aportació a la medicina. Parkinson va observar pacients a la seva consulta i també pel carrer que tremolaven de manera involuntària, caminaven amb dificultat i presentaven inestabilitat postural. Parkinson va anomenar aquesta afectació paràlisi agitant, però no va identificar la seva causa. Va ser posteriorment quan un grup de científics, entre els quals hi havia Jean-Martin Charcot, van diferenciar la malaltia d’altres trastorns i la van batejar com Parkinson en honor al seu pioner col·lega. Han passat més de dos segles des de la primera ressenya de la malaltia i encara no s’ha trobat una curació. El tractament més eficient contra els símptomes del Parkinson encara és el levodopa, un fàrmac que supleix la manca de dopamina provocada per la pèrdua de les neurones que la produeixen en l’anomenada substància negra del cervell. El levodopa data dels anys seixanta i continua sent el tractament primordial. Cal continuar investigant i, mentre la ciència no trobi la manera d’aturar el Parkinson, també cal promoure i difondre els tractaments pal·liatius perquè les persones amb parkinsonismes puguem portar una vida el més normal possible. No morirem del Parkinson. Morirem amb el Parkinson. Només desitgem que la seva turmentadora companyia sigui el més suportable possible.
Sessió: No iniciada
