Diumenge passat es va produir un incident a Elx que ha estat objecte de comentari i inclús de mobilització ciutadana durant tota aquesta setmana. Com segurament ja sabreu, la policia espanyola va requisar les banderes catalanes estelades que duien alguns dels aficionats del Barça que acudien al partit que l’enfrontava a l’equip de la ciutat. I en un cas en concret, que va ser captat per moltes càmeres fotogràfiques des de molts angles, alguns policies es van acarnissar amb un dels nois que la duia atonyinant-lo amb les porres inclús quan ja el tenien immobilitzat a terra.
L’episodi resulta absolutament indignant i estic segur que haurà revoltat els sentiments de la majoria dels que hagin tingut oportunitat de veure’n les imatges. Hi ha un aspecte que s’ha destacat molt a Catalunya i que ha provocat una indignació molt àmplia: el sentiment anticatalà que deixa traslluir l’actitud dels policies en aquest cas. Una actitud i una manera d’actuar que molts indicis apunten que no haurien estat les mateixes si no s’hagués tractat d’un símbol independentista català. Comparteixo, per descomptat, aquesta indignació i també la repugnància i la perplexitat que sempre m’han provocat aquests sentiments catalanòfobs que es continuen destapant en molts conciutadans nostres de l’estat espanyol.
Però la reacció contra la catalanofòbia i la reivindicació de la llibertat d’expressió de vegades pot amagar-nos, o si més no deixar en un segon pla, un altre motiu d’indignació tant o més important. A les imatges que hem pogut veure no només és censurable el motiu pel qual puguem pensar que els policies actuen d’aquesta determinada manera. Resulta també absolutament intolerable l’actuació per ella mateixa, amb independència del motiu que l’hagués pogut provocar. Els cossos de policia poden fer ús de la força, és cert. Però aquest ús ha de ser sempre el mínim necessari per tal d’aconseguir l’objectiu que en cada cas es pretengui. Els actes de violència que s’autoritzen a les forces policials son una excepció al deure que tots tenim de respectar la integritat dels altres i només poden ser lícits si es justifica la seva necessitat. En altre cas són actes delictius com els que podríem cometre el lector o jo mateix si lesionéssim d’altres persones. De fet el seu delicte encara és més greu perquè te agreujants específiques derivades de la seva condició de policia.
Doncs bé, allò que hem vist als enregistraments d’Elx és una clara agressió violenta perpetrada per uns policies contra un ciutadà. I aquest exercici de violència es veu clarament que no te res de moderat ni de proporcionat, perquè no hi havia cap circumstància que permetés justificar-lo. Aquesta manera d’actuar és indecent i escandalosa amb independència de quina sigui la motivació que creguem descobrir en els policies que la van dur a terme. Seria igualment indecent si s’hagués exercit contra el portador d’una creu gammada o de qualsevol altre símbol, si hagués mantingut la mateixa actitud que el seguidor del Barça en aquest cas. La desproporció és tan evident que provoca fàstic.
I també en aquest cas i en aquest aspecte trobo a faltar, com en tantes altres ocasions, les veus indignades que m’esperaria sentir de tantes persones demòcrates i assenyades que estic convençut que hi ha d’haver a la resta de l’Estat.
