“L’Estany tornarà a ser. Aquesta vegada no us deixeu aixecar la camisa. Que no passi com al 49, quan els cacics es van passar per l’escarranxa el plebiscit popular que va clamar majoritàriament contra la dessecació. Mai més els interessos d’uns quants han d’aixafar el benefici de tots. Però si encara algú no està prou convençut que la recuperació de l’Estany no és només una nostàlgia, sinó que és també una necessitat, que miri cap a on van els nous moments dels pobles. Per sort, o millor dit per esforç, a Ivars teniu un bon equilibri entre sectors. L’agricultura puixant ha trobat una bona companya en la indústria. N’hem esmentat la Cooperativa, amb la fàbrica de pinsos, però tampoc podem oblidar altres elaboracions, com els farratges de Josep Maria Gaset, un emprenedor que heu pispat a Vila-sana. No n’hi ha prou. El futur del món rural passa per afegir una oferta de lleure. Ho ha dit no fa gaire el conseller d’Agricultura, Francesc Xavier Marimon: ‘Hem d’adaptar la nostra mentalitat al concepte de desenvolupament rural integral. Els agricultors i ramaders són les persones que garanteixen la biodiversitat del territori. El manteniment de la natura és un valor a l’alça, ja que el ciutadà, sobretot l’urbà, aprecia en gran manera poder-ne fruir. Avui hi ha cinc conceptes que, necessàriament, queden englobats en aquest context: agricultura, ramaderia, silvicultura, serveis i paisatge’. I quin millor paisatge que l’Estany d’Ivars?”. Aquest és un fragment del pregó de Festa Major que vaig pronunciar a Ivars d’Urgell el 30 de maig de 1998. Ara que se celebren els vint anys de la recuperació de l’Estany, disculpeu la immodèstia de penjar-me la medalla d’haver contribuït humilment a aquest triomf.
Sessió: No iniciada
