Situat al cor del Pla d’Urgell, l’Estany d’Ivars i Vila-sana és una de les zones humides més importants de la Catalunya interior. El director tècnic de la llacuna, Rafel Rocaspana, explica que les primeres referències es van començar a tenir fa més de 4000 anys, moment en què hi va haver les primeres poblacions humanes i assentaments. En els inicis, la llacuna s’omplia d’aigües de pluja i als estius s’evaporava i s’arribava a assecar per complet. L’estany era una llacuna endorreica amb una important concentració de sal i això va fer que durant l’edat medieval, la sal es convertís en una moneda de canvi i tingués un valor molt alt. “Hi ha documents cap al 1300-1400 que mostren que l’estany anava passant a mans de diferents títols nobiliaris, que explotaven la sal, i que hi havia soldats guardant les salines”. Rocaspana comenta que amb els anys va anar evolucionant i cap al segle XII es va produir una transformació en els regadius de la zona i es deriven regs que comencen a portar aigua a l’estany, moment en què aquest comença a incrementar el seu volum i es deixa la producció de sal. “Aflora una vida més important i la gent començar a viure de l’estany i arribar peixos”, apunta.
La construcció del canal d’Urgell (1861) va suposar l’aportació d’aigua dolça i l’engrandiment de la seva superfície, configurant una llacuna de 135 hectàrees de superfície en la qual es van establir una gran quantitat d’aus, mamífers i espècies de peixos. Això va convertir l’estany en un espai de dinamització de la vida social, cultural i econòmica per als pobles del costat, i la caça i la pesca es van convertir en una pràctica habitual. Com també les activitats lúdiques o les bodes, que solien acabar amb el matrimoni recorrent amb barca l’estant. Tota aquesta bonança i socialització a la zona es va frenar en sec. L’any 1914 hi va haver un primer intent de dessecació, però la insistència dels regants ho va impedir. Anys més tard, el 1951, no es va poder evitar i el règim franquista va ordenar dessecar la llacuna per convertir les terres en camps de conreu, tot i l’oposició popular que tenia una gran estima a l’espai natural. Tot i això, l’estany va quedar al record de la memòria col·lectiva dels vilatans, que no van desistir en la seva voluntat per recuperar-lo. Aquesta tossuderia ciutadana va provocar que quatre dècades més tard, als anys 90, es posés sobre la taula la possibilitat de recuperar-lo i tornar-lo a omplir. Liderats per l’alcalde d’Ivars d’Urgell, Ramon Maria Guiu, es van anar impulsant diversos projectes.
El 1993 es va donar el tret de sortida a la recuperació de l’estany i nou anys més tard, el 2022, es constitueix el Consorci, que era l’ens que havia de gestionar el recuperat espai natural, i el 2003 es van comprar les finques i es van iniciar els treballs en els conreus de la bassa per recuperar l’espai natural, recorda Rocaspana. Finalment, el 28 de novembre del 2005, l’aleshores conseller d’Agricultura Antoni Siurana, acompanyat del president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Joan Reñé, l’alcalde de Vila-sana, Joan Ramon Sangrà, i Victor Costa, en representació de l’alcalde d’Ivars d’Urgell, Ramon Maria Guiu, van obrir la pala que va iniciar l’ompliment de l’estany.
Actualment, acull una important biodiversitat, com ara ocells limícoles comuns d’aquests entorns, rapinyaires com l’arpella, però també espècies més difícils de veure com la mallerenga de bigotis, a més de fauna aquàtica. Rocaspena explica que de cara al futur, un dels reptes de futur de l’espai és contribuir a millorar aquests hàbitats per augmentar la qualitat de vida de la seva flora i fauna.
Durant aquestes dues dècades, l’estany s’ha consolidat com un important punt d’atracció turístic. En els seus inicis, quan començava a haver-hi aigua, rebia uns 5.500 visitants i actualment, la xifra arriba a les 70.000 visites per any, la majoria d’ells turistes del territori català, principalment de Ponent i el Barcelonès, però també d’altres punts. Un altre repte, diu Rocaspana, és potenciar les visites al centre d’interpretació de Cal Sinén per donar a conèixer la història de l’estany als visitants.
