L’escriptor Vicenç Villatoro va presentar ahir a la llibreria Caselles la seva última novel·la ‘Urgell. La febre d’aigua’, que relata el procés de construcció del Canal d’Urgell, “una de les obres més importants a Europa en el seu moment, una epopeia tecnològica”, explica l’autor a LA MAÑANA, que es va dur a terme en moment complicadíssim enmig de conflictes bèl·lics i amb el treball forçat de presidiaris, un fet comú en aquella època. El llibre narra la història a través d’un personatge, Vicenç Lamolla, i la seva dona Pelegrina Rodamilans, que estan inspirats en avantpassats seus i que “faig servir de tronc central d’una història que té moltes branques”. “Tenia una minibiografia, és un home que ve de Nàpols, fa les guerres carlines al Priorat i al 1850 era a Agramunt”, detalla Vicenç, i afegeix que “el converteixo en el símbol d’aquest segle XIX, de les idees il·lustrades que creuen en la transformació del món a través de la ciència, la tècnica i el progrés material”.
Un dels aspectes que més l’interessava, remarca, era “parlar del fracàs”. La construcció del Canal d’Urgell no va ser immediatament un èxit, sinó que hi va haver un període en què es tenien molts dubtes de si havia valgut la pena fins que anys més tard ho va ser, “i això lliga amb una preocupació personal perquè sovint es produeixen aquests episodis d’esperança col·lectiva en què penses que si fas una cosa ho aconseguiràs i després pots tenir la sensació de fracàs”. Així, diu, “m’anava bé trobar un exemple en què després de la decepció va arribar l’èxit”. És una situació, considera, que es pot aplicar a molts llocs i àmbits diferents, com podria ser el procés polític català, “tot i que no és una novel·la en clau sobre aquest tema, sinó que és universal”.
Pel que fa al sentiment que hi ha ara entre la població, Villatoro creu que “en general, i oblidant el període de decepció, pensen que el Canal ha tingut un efecte positiu i transformador, potser no tot el que esperaven, però sí diferent i millor del que era abans”. En l’actualitat, però, s’estan vivint moments difícils a causa de la sequera i les restriccions que imposa, el que fa que puguin tornar els dubtes. “Les transformacions positives són ràpidament convertides en realitat, mentre que la falta de les coses les posa en valor”, afirma l’escriptor de Terrassa. De fet, com passa amb el fracàs, “l’èxit del Canal no prefigura l’èxit etern; el llibre no creu en el determinisme, posa l’accent en la voluntat”.
