El que ha passat al poble de Villamanín (Lleó) pel sorteig de Nadal posa de manifest que hi ha omertàs que es paguen cars, que la vida als pobles no és idíl·lica, que els diners són una bona merda i que a les persones se les coneix per la relació que tenen amb la pasta gansa. També és cert que la reacció a un fet com el que ha passat en aquest poble de només 100 habitants depèn de la manera de ser de cadascú. Tothom no és igual. És una pena guanyar diners en un joc d’atzar i barallar-se com si fossin Els jocs de la gana, per mala praxi, possible estafa, desconfiança, avarícia, enveja, falta d’empatia, sed de justícia, o qualsevol altre derivada. A un grup de gent l’ha tocat molts diners però potser se’ls hauran de repartir amb una altra gent que es beneficiarà d’un error o engany dels que els la van vendre. Si no s’arriba a un acord definitiu per a repartir el premi, potser ho acabarà dirimint un jutge. Passi el que passi, hauran perdut tots, diners i convivència. L’Espanya buida, buidada, també plora per aquestes misèries. Quan es tracta de diners tots som de la mateixa religió. L’altre dia vaig perdre cinc euros al carrer. Primer va fer-me ràbia però després vaig pensar: Bé, algú els gaudirà com ho hagués fet jo.
Sessió: No iniciada
