Vet aquí que hi havia uns reis que feien d’ells mateixos, sí, les típiques coses de palau de conte, una vida regalada pagada amb la suor dels súbdits que continuaven alimentant els monarques i el particular reialme apel·lant potser als annals de la història, quan els reis els aixoplugaven i defensaven. Simple. Però arribà el dia en què el poble rebé la fúria dels déus perquè els reis no els havien fet prou ofrenes i vet aquí que s’ofegaven i passaven fam i llavors la gent corrent s’abocà a ajudar sense pensar-s’ho, però els reis del palau de conte van sortir a passejar l’estampa, i la gent corrent va veure que no feien gaire servei i els van esquitxar de fang, és molt trist veure un rei brut de fang, el fa llord, inservible, ja no serveix ni per fer bonic.