Ha mort Ventura Margó Vives, Ventureta, com li deia la Magda Ballester amb un to tendre i carregat de paciència. Ventura Margó és possiblement una de les persones més fidels als seus ideals de lluita per la justícia social. Va néixer a Terrassa, però quan tenia cinc anys la seva família es va traslladar a viure a Lleida. La mare vídua i el germà gran cridat a files durant la guerra, Ventura Margó es va guanyar la vida venent diaris i carregant sacs. No va poder anar a l’escola. Als catorze anys va entrar d’aprenent a Casa Rull, on va acabar d’encarregat. Estudiava de nit. Els llibres que li deixava llegir un mestre li van canviar la vida i va començar la seva lluita pels drets dels treballadors des del PSUC en ple franquisme. Tenien tres multicopistes amagades a Lleida. Una de les màquines la tenia un activista al carrer la Parra, al menjador de casa. La primera victòria més recordada per Ventura Margó va ser la protesta que va organitzar juntament amb el líder pagès de Butsènit Pere Rosselló per aconseguir que els colons que treballaven terres de l’Església obtinguessin la propietat. Van enviar una carta amb milers de firmes al papa. Per burlar Correus de Lleida van enviar la carta a Roma des de Barcelona. És un cas anterior als colons de Montagut. Ventura Margó va patir presó i represàlies de grups ultres, però sempre es va mantenir fidel als seus principis. Toca descansar, Ventura. No s’agrairà mai prou la teva lluita.
Sessió: No iniciada
