Vallclara, 1201. És el poble i l’any de naixement del meu parent més llunyà que he trobat, Joan Boquer, avantpassat directe en 23 generacions. Va viure en aquest poble de la Conca de Barberà i va morir cinc anys abans que enterressin a Jaume I el Conqueridor al Monestir de Poblet, a 10 kilòmetres de casa seva, després que el rei d’Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d’Urgell, i senyor de Montpeller morís a València i estigués, abans, uns dos anys enterrat a la catedral valenciana de Santa Maria. D’aquest Joan Boquer n’hi hem trobat molts de descendents. Entre ells, també ho és el qui va ser president de la Generalitat republicana Lluís Companys, amb qui Joan Boquer li és avantpassat directe, en 16 generacions, de la muller del besavi de la tia del pare del qui fou president de la Generalitat.
Però, com hem pogut arribar fins al segle XIII? La veritat és que jo soc el primer sorprès d’haver pogut arribar fins tan lluny en el temps. Però tot té una explicació. Les aplicacions mòbils per construir arbres genealògics t’alerten de coincidències de noms. Quan escrius el nom d’un avantpassat que es troba també en un altre arbre, l’aplicació t’avisa. De fet, me n’he adonat que hi ha més gent de la que em pensava que construeix el seu arbre genealògic.
Les coincidències sorgien com a bolets quan estava centrat en intentar posar ordre entre els meus avantpassats Pedrós, de Vallverd d’Urgell, cognom amb el qual “només” he pogut arribar, per ara, fins l’any 1710. Tanmateix, seguint per la branca materna d’aquesta família, les troballes d’avantpassats s’anaven succeint, gràcies a les alertes per coincidència de noms amb altres arbres genealògics. De Vallverd, els avantpassats anaven viatjant cap a enrere amb el temps, passant per Vilanova de Bellpuig (Maria Palau Solanes) i L’Albi, amb Felícia Boquer, morta l’any 1755. A partir d’aquí, el cognom Boquer domina la meva línia més antiga d’avantpassats. Però, qui eren i què van fer aquests Boquer?
Doncs tornant cap als inicis, el Joan Boquer va tenir un rebesnét que es deia Berenguer (1325-1380). Aquest Berenguer surt documentat en llibres i treballs d’història, a l’igual que alguns dels seus avantpassats. Ramon Sales i Vallés, en el seu treball Crònica d’una família pagesa, sis segles i mig de la petita història de la casa pairal de Sales, de Vallclara, abans Masades, abans Boquer, a través dels documents del seu arxiu, (1981) parla dels Boquer de Vallclara. De fet, es diu que a l’any 1349, “cent homes de Vallclara, probablement capitanejats per l’honorable Berenguer Boquer, es revolten contra en Berenguer de Jorba, últim senyor laic del poble, el qual ha de vendre la senyoria al Monestir de Poblet”.
En generacions posteriors, Llorenç Boquer (Vallclara 1510-1574) fou batlle del seu poble en els seus darrers quatre anys de vida. Però compte, el càrrec de batlle del segle XVI no era el mateix del que coneixem actualment, que és el d’alcalde, sinó que batlle, llavors, era un càrrec feudal i senyorial. Era, d’alguna manera, un delegat territorial d’un senyor feudal d’una zona geogràfica en concret.
Casat amb Marianna Veyà i Montagut, natural de Prades, hem pogut trobar part del text del dot que rebé la Marianna Boquer Veyà, tercera filla del Llorenç Boquer i la Marianna Veyà, i que diu el següent: 18 camises: una obrada d’or i dues de grana i una de negra i sis de bri de lli i vuit de bri de cànem. 18 cossets: set de fil i tres de fullats, “los dos de fullats de groc y latre blanch, los altres de tela amb ses guartitions” 15 capellines de “diversos colors i blanques” (la capellina era una mena de capell que cobria el cap i les galtes). Una lligassa verda sobreposada d’or i de plata sembrada de fullatge d’or. (La lligassa era el vel, que avui només duen les núvies). Però això només és una petita part del text que fa referència del dot, que és llarguíssim.
Aquest Llorenç Boquer fou el primer d’una llarga llista dels hereus Boquer que foren batlles de Vallclara, un càrrec que desaparegué automàticament amb el sistema feudal. A partir d’aquí, la saga dels Boquer s’estén i es divideix amb multitud de ramals familiars. En el meu cas, la meva branca més propera als Boquer és la de la Felícia Boquer, de la que he comentat al començament de l’article, i que va morir l’any 1755.
Dels avantpassats Boquer n’hi he trobat més documentació en treballs i llibres d’història. En l’obra Onomàstica de Vallclara, de Ramon Pere Anglès, hi trobem una llarga llista de membres d’aquesta saga familiar. Un d’ells, Francesc Boquer va ser canonge de l’església de Tarragona l’any 1626. Fins ara no m’hagués imaginat mai que hagués tingut un avantpassat canonge. També en el treball Un cop d’ull al llibre de la Cort dels Batlles de Vallclara dels segles XVI i XVII (Quaderns d’Història) de Núria Sales parla de multitud de fets protagonitzats pels Boquer, gràcies a documents trobats pel seu pare, Ramon Sales Vallès, i altres cedits per la família Alsamora, una de les més antigues famílies de Vallclara. Ramon Sales va poder reunir part de les actuacions dels batlles de Vallclara entre els anys 1563 i 1830, any que es considera l’extinció del règim senyorial i de l’extinció del càrrec de batlle. Entre altres coses, es parla de lluita contra els bandolers, disputes entre veïns de Vallclara, amb paus i treves que podien oscil·lar d’entre sis mesos i cent anys.
En definitiva, que si ens posem a investigar sobre els nostres avantpassats, ens podem trobar amb sorpreses que mai haguéssim imaginat. I també, conèixer detalls curiosos de la nostra història.
