Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i del BarcelonaBeta Bran Research Center (BBRC), amb les universitats de Göteborg i de Lund, ha validat la capacitat d’establir el risc d’Alzheimer en persones amb símptomes de deteriorament cognitiu a partir de la detecció en sang d’un biomarcador. Es tracta del phospho-tau217. El treball l’ha publicat la revista ‘Nature Medicine’. En l’estudi s’ha analitzat en 1.767 persones la utilitat de la detecció en sang del biomarcador, després que el mateix grup de recerca demostrés en estudis anteriors la seva capacitat per determinar el risc de patir Alzheimer en la fase preclínica de la malaltia.
L’estudi s’ha fet a partir de quatre cohorts hospitalàries, de l’Hospital del Mar, de l’Hospital de Göteborg, de l’Hospital del Malmö i de l’Hospital de Brescia, i d’una d’atenció primària a Suècia.
Els investigadors han pogut validar un sistema automatitzat i escalable d’anàlisi de sang, Lumipulse p-tau217, dissenyat per l’empresa japonesa Fujirebio, per establir els nivells a partir dels quals es pot assegurar que la persona desenvoluparà la malaltia o està lliure de risc. “Aquest fet ens pot permetre determinar quines persones s’han de sotmetre a altres proves, com és la punció lumbar o un PET, i a quines ja no cal practicar més proves, ja que permet detectar l’Alzheimer en fases inicials de forma molt precisa”, ha explicat el metge adjunt del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i investigador del seu institut de recerca i del BBRC, el doctor Marc Suárez-Calvet. Ha afegit que els resultats d’aquest biomarcador han de ser sempre interpretats per un neuròleg o un altre professional sanitari especialitzat, després de l’adequada valoració neurològica i mai com una prova aïllada.
Precisió superior al 90%
L’estudi ha permès establir que, en els casos des pacients procedents d’hospitals, l’anàlisi automatitzada del biomarcador en sang té una precisió de més del 90%, similar a la de la punció lumbar. Per arribar a aquesta conclusió s’han tingut en compte tant les possibles comorbiditats dels pacients (diabetis, funció renal), com la seva edat.
L’eficàcia és menor en el cas de persones procedents de l’atenció primària i en aquelles de més de 80 anys.
La investigadora del BBRC i coautora de l’estudi, la doctora Federica Anastasi, ha explicat que els resultats obtinguts, combinats amb la facilitat d’ús i d’implementació d’aquest tipus de proves, poden facilitar la seva implementació en la pràctica clínica per a l’obtenció d’un diagnòstic més acurat de l’Alzheimer.
La detecció dels nivells del biomarcador phospo-tau217 en sang es pot fer de forma senzilla en qualsevol laboratori clínic. El cap del Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar, el doctor Pablo Villoslada, ha assegurat que això pot permetre disposar d’una eina que faciliti un diagnòstic “acurat i precoç”, garantint l’accés de forma equitativa a les cures i a millors tractaments.
L’estudi demostra que aquesta nova eina diagnòstica pot reduir de manera significativa els costos associats al diagnòstic de l’Alzheimer, amb un estalvi d’entre el 60% i el 81% en relació amb les actuals proves diagnòstiques. Aquest impacte econòmic, sumat a la seva aplicabilitat a gran escala, pot contribuir a millorar l’accés al diagnòstic precoç i l’abordatge clínic de la malaltia. Tot i això, els autors adverteixen que caldran nous estudis per a la seva implantació a la pràctica clínica.
