En una època en què veiem com s’usen descaradament falsedats demostrables per recolzar arguments polítics i ideologies, pot semblar ingenu fer una crida en favor de la pulcritud en les paraules i termes que utilitzem. Però crec que és necessari. Desmuntar una falsedat resulta relativament fàcil. Molts som capaços de fer veure que dos i dos no fan cinc. Descobrir què hi ha de cert en una determinada denominació pot resultar molt més difícil.
Amb la guerra d’Israel contra Gaza ens estan fent viure contínuament aquesta mena de discussió terminològica. N’hi ha entorn de la idea de genocidi que molts atribuïm a l’acció d’Israel contra els palestins. I n’hi ha també entorn de la qualificació d’antisemitisme que els partidaris de l’acció israeliana atribueixen als qui ens hi manifestem en contra.
Pel que fa al genocidi, la introducció del terme se sol atribuir a Raphael Lemkin que el va definir com un pla coordinat de diverses accions que pretenen l’aniquilació d’un grup nacional. La idea va ser recollida i normativitzada per l’ONU l’any 1948 en la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi. Segons la Convenció, s’entén per genocidi qualsevol dels actes que relaciona, comesos amb aquella intenció de destruir, totalment o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós. Entre aquests actes hi ha l’assassinat, les lesions greus a la integritat física o mental, o sotmetre intencionadament els membres del grup a condicions d’existència que comportin la seva destrucció física total o parcial. Aquesta definició va ser acollida en l’estatut del Tribunal Penal Internacional i ha estat ratificada per la seva jurisprudència de manera constant.
Digueu-me ara si el què estem sabent i veient de la situació a la franja de Gaza no respon perfectament a aquesta idea. I si les declaracions del govern de l’estat d’Israel no denoten clarament una voluntat deliberada de perpetrar aquest delicte. Naturalment que, com sempre que parlem de delictes, caldrà esperar a declaracions jurisdiccionals específiques (tot i que en dret internacional això pugui ser relatiu). Però de la mateixa manera que quan presenciem intents d’agressió no ens esperem a una declaració de culpabilitat per evitar-los, entenc que la nostra obligació és fer tot allò que puguem per evitar un cas que presenta tots els indicis de genocidi.
En relació a l’antisemitisme, una definició clàssica que recullen els diccionaris és la d’hostilitat, prejudici o discriminació contra jueus, en tant que jueus. Així ho recullen també diverses organitzacions internacionals com la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància o la Oficina d’Institucions Democràtiques i Drets Humans de l’Organització per la Seguretat i Cooperació a Europa. En definitiva és un prejudici contra els jueus pel fet de ser-ho. Ara bé, ¿quines senyals es poden detectar d’aquest prejudici en una crítica d’una actuació concreta de l’Estat d’Israel? Ben al contrari, la majoria dels que ens reconeixem hereus d’una civilització que ha donat massa exemples d’antisemitisme, hem abominat d’aquests episodis i hem estat sempre favorables al reconeixement d’aquestes injustícies històriques i a l’establiment de l’Estat d’Israel com una possible mesura reparadora. Sense que això impliqui, per descomptat, que renunciem a criticar cap de les accions que emprengui aquest Estat. No sé veure en la crítica a la seva actuació a Gaza, compartida per molts jueus, cap signe que pugui fer pensar amb un prejudici antisemita.
