L’any 2023 que acabem de deixar ha estat el segon més càlid a Catalunya i se situa darrere del 2022 convertint-se tots dos en els més secs des que es tenen registres. Ho comento ara que al recent estrenat 2024 estem travessant un episodi de fred tropical que ens fa recordar els calorosos mesos d’estiu. “Las olas rompen el castillo de arena, la ceremonia de la desolación; soy un extraño en el paraíso, soy un juguete de la desilusión: estoy ardiendo y siento frío”, canten Alarma.
Les nits d’aquests dies són gèlides i gairebé no es veu una ànima pels carrers. Això fa que molts no s’atreveixin a sortir de casa si no és per extrema necessitat, cosa que fa minvar l’assistència a esdeveniments propis d’una gran vida social o fins i tot als concerts programats. “Nosotros somos seres racionales de los que toman las raciones en los bares y no nos digas que no está bien que ya sabemos cuáles son nuestros males”, entonen els gallecs Siniestro Total, mentre molts dels que fèiem ostentació de la frase aquella de “nos vemos en los bares” ara queda aparcada perquè “cuando el grajo vuela bajo hace un frío del carajo”.
Els cossos es queden gelats i no hi ha millor reconstituent que un bon papeu d’aquells de la tradició que abans era menjar de pobres i ara fins i tot et donen un ‘sablazo’ als restaurants. M’estic referint a les sopes d’all, aquest plat típic de diverses zones que conté fonamentalment aigua o brou, pa (que sol ser pa dur que ha sobrat de dies anteriors), pebre vermell, llorer, all, oli d’oliva i ou escalfat. Un plat senzill però que està molt ric i et posa el cos al seu lloc. Una bona recomanació per als taciturns marxosos que no tenen treva ni un moment en tot l’any.
“Somos tan sabios y tan inteligentes; también somos modestos y gente muy decente”, continuen Siniestro Total instant al personal que si “hace un frío del carajo hay que tomar sopas de ajo”. Us venen de gust unes sopes d’all?… Oh yeah!
