La presidenta de la Comissió Europea i candidata del Partit Popular Europeu (PPE) a revalidar el càrrec, Ursula Von der Leyen, va estendre ahir la mà a socialistes i liberals per a conformar una majoria legislativa per al nou mandat comunitari.
La política conservadora alemanya va agregar que té “confiança” en poder aconseguir la nominació dels caps d’Estat i de Govern, que són els encarregats de consensuar una candidatura a la presidència de la Comissió Europea, que després ha de recolzar l’Eurocambra per almenys la meitat dels 720 escons. Segons les projeccions facilitades pel Parlament Europeu, els 189 escons del PPE, els 135 dels socialdemòcrates i 80 dels liberals sumarien 404 escons, suficient perquè Von der Leyen obtingui la confiança de la cambra. “Hem construït els ponts necessaris i treballem junts amb aquells que tenen idees afins i tenen les mateixes metes i comparteixen les nostres metes”, va dir la cristianodemòcrata germànica en una compareixença en l’Eurocambra. Von der Leyen va indicar que els resultats electorals (encara no definitius) mostren que hi ha “una majoria de centre per a una Europa forta, i això és crucial”. Va dir també que “els extrems a la dreta i l’esquerra han guanyat suport, i per això els resultat arriben juntament amb una gran responsabilitat per als partit en el centre”.
Tot i que l’aliança dels partits conservadors, socialdemòcrates i liberals faria majoria absoluta l’extrema dreta ha entrat amb força a la nova Eurocambra, amb victòries inèdites com la de França o d’Itàlia, on la primera ministra Meloni governa. En una decisió inèdita des que es va instaurar la V República francesa el 1958, el president francès, Emmanuel Macron, va anunciar la convocatòria d’eleccions anticipades per l’aclaparador triomf de la ultradreta de Marine Le Pen. La llista de Jordan Bardella (dofí de Le Pen) va obtenir el 34,05%, a distància de la de la macronista Valérie Hayer (14,44%), seguida molt de prop pel Partit Socialista encapçalat per Raphaël Glucksmann (13,20%). De fet, la ultradreta també va guanyar a Itàlia, on el partit de la primera ministra Meloni es va imposar a les europees. L’extrema dreta també va fer un bon resultat a Àustria, on va quedar primera, i Hongria, on el partit del primer ministre Viktor Orban, va repetir victòria però amb nou punts menys que la passada vegada. A Alemanya va guanyar la coalició cristiano-demòcrata però l’extrema dreta va quedar en segona posició mentre que l’extrema dreta també va guanyar a Bèlgica, on el partit Vlaams Blay va quedar per davant dels nacionalistes flamencs de la N-VA. A Portugal, la victòria va ser socialista.
Macron convoca eleccions al triomfar Marine Le Pen
“No podria seguir, al final d’aquesta jornada, mirant cap a un altre costat (…) he decidit retornar la paraula del nostre futur parlamentari a través del vot”, va dir amb gest seriós el president de França, Emmanuel Macron, en discurs televisat just després que els sondejos auguressin (després es va confirmar) una victòria de l’extrema dreta a França. Després del revés a les europees, on l’ultradreta de Marine Le Pen va arrasar i va duplicar la llista macronista, el dirigent gal va optar per “retornar la paraula” del “futur parlamentari a través del vot”, en unes eleccions que se celebraran a dos voltes, el 30 de juny i el 7 de juliol.
