Aquests dies els paers de Lleida han estat parlant d’urinaris, un servei públic que molts ciutadans han reclamat per diferents espais de la ciutat. Cal atendre la demanda, com les fonts, els bancs o papereres, i hi podríem afegir la cura dels contenidors, molts d’ells urinaris ocasionals. La pudor insuportable d’alguns racons ho corrobora.
Si repassem fotos antigues, fa més de cent anys ja hi havia aquells pixadors amb pinta de quiosc en alguna plaça. Més modernament hi havia els serveis soterranis de la plaça Sant Francesc (nosaltres en dèiem el metro) o a l’avinguda Catalunya i la plaça de la Pau. Després van posar els automàtics en diferents indrets. Una altra opció eren, i són, les estacions de tren i ara la d’autobusos. Del baixador dels darrers temps no cal parlar-ne per vergonya aliena. També ha estat possible anar als lavabos de la Paeria o de l’antic Hospital de Santa Maria per qui els coneixia.
Als Camps Elisis n’hi ha hagut diversos com al costat del parc infantil o al petit edifici modernista de l’aquari. Al Turó de la Seu Vella abans hi havia els del barracó de Cavalleria. Ara hi ha els del revellí, darrere dels dipòsits-búnquers, però gairebé sempre estan tancats.
Són instal·lacions que demanen un manteniment continuat i que, si es vandalitzen o es malmeten esdevenen, a més d’inútils, molt desagradables. Ho sabem i per tant, no és excusa si no que cal posar-hi els mitjans adequats. Ho trobem a moltes ciutats grans i petites i la majoria acceptem que els lavabos públics siguin de pagament si amb això es garanteix que estiguin segurs i nets. Carregar aquesta responsabilitat sobre l’hostaleria és injust i pot condicionar que s’hi consumeixi, amb un cost més gran que la monedeta.
Esperem que se’n posin, siguin ben útils i tinguin un manteniment com cal. I una ubicació adient que també cal estudiar. A les passades festes de tardor, que han omplert el barri vell, hi havia lavabos provisionals, els de plàstic dels festivals i de les obres. Una bona colla ocupaven quasi tot l’inici de l’escala que, des del davant del mercat del Pla puja cap a la Seu Vella. Una escala que marca la perspectiva monumental d’arribada al Turó. Per alguns, la solució del centre històric és acabar-hi farts de birra i de soroll, passant dels monuments. L’única millora és que aquesta vegada no s’hauran pixat a les muralles.
