Unió de Pagesos considera impossible la convivència entre la ramaderia extensiva i el llop, després que el Govern hagi informat de la detecció de la primera llopada (dos adults i tres cadells), en cent anys, a l’Alt Empordà i l’Alta Garrotxa. El sindicat insisteix en un comunicat enviat ahir en la manca de mesures eficaces fins ara pel que fa als atacs a ramats. El sindicat afirma que ha demanat reiteradament al Govern que afrontés la situació per no perjudicar més els ramaders de muntanya, ja que el model actual de gestió de l’os i el llop només es basa en la compensació dels danys i en mesures preventives que no són prou efectives per evitar els atacs. Des del 2010 fins al 2021, segons dades de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, s’han produït a Catalunya 16 atacs de llop als ramats, amb el resultat de 74 ovelles mortes, 95 desaparegudes i 38 avortaments, i durant el mateix període es van presentar 35 denúncies, de les quals només 18 van ser admeses. En els mateixos anys van ser detectats entre 1 i 2 llops cada any, i fins a 5 llops el 2021 a les comarques l’Alt Empordà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Baix Empordà, el Bages, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Moianès, el Pallars Sobirà, el Ripollès i la Val d’Aran.
També el Gremi de la Pagesia lamenta que “s’hagi reintroduït el llop”. I és que el col·lectiu no considera que hagi estat una recuperació a partir de l’arribada voluntària de l’espècie a Catalunya, sinó que s’ha fet “per la porta del darrere”. Des del gremi carreguen contra el Govern perquè “no hi ha un protocol establert” quan l’animal ja ha arribat i criat. En aquest sentit, el membre de l’entitat Josep Vall-llosera va recordar que els pagesos “ja pateixen els maldecaps” que genera la fauna salvatge que hi ha a Catalunya, com el senglar, el cabirol, el conill i també l’os. Una de les mesures que es reclamen des del sector és establir una densitat màxima d’exemplars de llop perquè “no passi com en altres espècies”.
Sessió: No iniciada
