En una situació que, n’estic segur, hem patit molts, una tarda de juliol he hagut d’esperar quasi hora i mitja per segellar i enviar una carta a l’oficina de Correus de Lleida. Cinquanta persones fent cua i només 3 dels 10 punts d’atenció funcionant. Converses interminables entre estrangers i empleats que no parlaven cap idioma. Fotocopiadores que no funcionaven. Gent cridant que marxava. Situacions surrealistes. Està clar que el Correu funcionava millor fa vint-i-cinc segles. Un dels missatges més transcendentals enviats a l’antiguitat va ser el que va portar l’hoplita grec Filípides des de Marató a Atenes anunciant la victòria sobre els perses (algunes fonts diuen que en realitat el soldat es deia Tersippos o Eukles), uns 42 quilòmetres fets en poc més de dues hores i mitja. Més o menys el doble que el que he tardat jo només en dipositar una carta en un taulell (una altra cosa, és clar, és el temps que passarà fins que la missiva assoleixi la destinació, jo he arribat a comprovar que postals enviades des de Grècia han recalat a Lleida tres mesos després, ¿les van transportar en trirrem?). El curiós és que l’heroic soldat grec, després d’arribar a Atenes i dir allò de “hem guanyat, sigueu feliços”, va morir d’esgotament. Vides paral·leles amb el sofert grup d’usuaris de Correus, tot i que en el nostre cas, en arribar finalment al taulell, més aviat estàvem morts d’avorriment. Això si, alguns parroquians van encarar l’espera amb humor. Un senyor: “Si lo sé, me traigo la merienda”. L’altre: “¡Coño, y la cena también!”. El que és indubtable és que ens vam haver de menjar la cua amb patates.
Sessió: No iniciada
