El jutjat social número 4 de Barcelona ha reconegut la situació d’incapacitat permanent en grau total causada per l’exposició a l’amiant al primer treballador viu del metro de Barcelona. Així es desprèn de la sentència que el Col·lectiu Ronda ha presentat en una roda de premsa en què ha participat l’afectat, Rafael Almansa. El jutge ha considerat acreditada l’existència d’una malaltia professional i l’ha vinculat a la feina que Almansa va fer als tallers de manteniment i reparació de Vilapiscina durant 42 anys. Segons la CGT i el Col·lectiu Ronda, fins ara la direcció ha reconegut 28 treballadors amb afectacions “benignes” per amiant. Alhora han denunciat que el material segueix present al metro i que les mesures preses són “insuficients”.
Rafael Rubio va saber que tenia amiant als pulmons després d’una revisió mèdica que va fer-se l’any 2013, quan encara treballava al metro. Ha explicat que en aquell moment va iniciar tot el procediment legal que, finalment, l’any 2019 va acabar-se traduint en una demanda contra l’INSS en considerar que patia una malaltia professional. Segons el Col·lectiu Ronda aquell va ser el primer cop que un empleat del metro en actiu, en aquell moment estava en situació de jubilació parcial, va portar el cas als tribunals.
“Quan jo treballava a Vilapiscina allà hi havia amiant a tot arreu, a les pastilles de fre, als túnels, al terra dels combois, al material aïllant, i a d’altres elements”, ha recordat Rubio que ha comentat que per poder fer la seva feina com a mecànic sovint havia d’utilitzar eines i colpejar amb un martell algunes peces. Ha relatat que tot plegat feia que “s’aixequés molta pols” que tant ell com els seus companys acabaven inhalant. “Fèiem broma dient que allà hi havia verí”, ha recordat l’extreballador que ha dit que els seus caps els donaven llet per alleugerir la picor de gola que patien.
Rubio ha explicat que a mitjan o finals de l’any 1980, la direcció del metro va començar a retirar part de l’amiant, però ha avisat que no va ser fins el 2000 o 2001 quan realment un responsable de la companyia va ordenar-los que posessin “tots els elements fets amb aquest material que hi havia al taller en un contenidor”.
Aquest són alguns dels aspectes als quals fa referència la sentència que s’ha donat a conèixer aquest dimecres. En concret, la resolució recorda que “una avaluació de l’any 1988 va detectar presència d’amiant” a aquests tallers i que, posteriorment, una avaluació higiènica de l’any 1990 va determinar la presència del material a les instal·lacions del metro, especialment als túnels i conductes de ventilació, fruit del desgast de les antigues sabates de fre, la pintura i altres components mecànics dels combois. Així mateix, la sentència ha recollit que no va ser fins el 2018 que es va implantar “un pla d’intervenció per eliminar l’amiant en estructures i es va intensificar la vigilància de la salut” de la plantilla.
En la seva resolució, el jutge ha assenyalat que Rubio presenta “asbestosi amb plaques pleurals i emfisema pulmonar lleu diagnosticat des del 2013 així com antecedents d’exposició crònica a l’amiant en el treball com a mecànic torner al metro”. També ha afirmat que les proves d’imatge fetes l’any 2018 revelen “una placa pleural calcificada a la perifèria del lòbul inferior dret, associat a bandes lineals subpleurals paral·leles a la pleura i a la reticulació intersticial en lòbul mitjà i lòbul inferior dret suggestius d’asbestosi, emfisema bipulmonar moderat”.
Reclamacions per danys i perjudicis
Àlex Tisminetzky, l’advocat del Col·lectiu Ronda que ha portat aquest cas, ha celebrat la decisió del jutge perquè ha assegurat que el reconeixement de l’existència d’una malaltia professional permetrà iniciar el camí per denunciar la companyia i reclamar els danys i prejudicis que va patir aquest treballador. Alhora, ha considerat que suposa un pas molt important pels 28 treballadors en actiu que fins ara el metro ha reconegut que presenten afectacions “benignes” per amiant.
Amb tot, ha lamentat “l’estratègia de bloqueig” de l’empresa, que es nega a admetre “la realitat”. Així, ha apuntat que és una situació que no només afecta casos concrets d’empleats dels tallers, sinó que “’d’acord amb l’escrit pràcticament tota la plantilla pot haver estat exposada a l’amiant”.
Ha recordat que és la segona sentència que el Col·lectiu Ronda guanya en aquest sentit, després de la que va dictar el jutjat social número 8 de Barcelona i va ratificar el TSJC que donava la raó a la vídua d’un empleat que va morir per un mesotelioma causant per la inhalació de fibres d’amiant.
CGT exigeix que es retiri tot l’amiant que encara hi ha al metro
Per la seva banda, Óscar Sánchez, representant de la CGT al metro de Barcelona, ha recordat que fins que no va sorgir la polèmica per la presencia d’amiant al metro de Madrid, la direcció del metro de Barcelona no va reaccionar. “Mentre ha pogut ho ha negat tot”, ha afirmat. Ha explicat que la plantilla ha arribat a convocar nou vagues per aquest motiu: “Aquestes protestes van permetre que es pactessin una sèrie de mesures preventives que encara, a hores d’ara, la companyia no està complint”, ha lamentat.
Ha carregat contra l’Ajuntament de Barcelona, en considerar que al Consell d’Administració del metro hi ha una representació política de l’executiu local. “Cap empresa hauria de negar quan sap que s’està produint un prejudici clar als seus treballadors”, ha remarcat Sánchez, que ha dit que és “molt trist que des de l’àmbit polític també s’adopti aquesta estratègia de bloqueig absolut fins que ho diu un jutge”.
A més, ha avisat que la xifra de 28 empleats afectats és “molt més elevada” i ha indicat que hi ha treballadors amb “problemes greus” que es veuen obligats a patir un “calvari de judicis” per aconseguir que se’ls reconegui el que des del seu punt de vista és un dret. “I tot això es fa amb diners públics”, ha apuntat. Alhora, ha remarcat que el perfil d’aquests 28 treballadors és variat i que hi ha alguns que encara estan en actiu i tenen poc més de 40 anys.
“Al metro encara hi ha amiant tot i que l’empresa asseguri que està encapsulat”, ha revelat el representant de la CGT que ha dit que el material “segueix sent un element prohibit que ha provocat malalties i mort a treballadors”. Per això, ha exigit que es retiri de tot arreu: “Ningú hauria de treballar amb amiant”, ha valorat. En aquest sentit, ha considerat que les mesures de protecció preses són “insuficients”.
TMB nega que la sentència reconegui que la malaltia estigui causada per l’amiant
TMB ha indicat que està valorant presentar un recurs d’apel·lació contra la sentència perquè des del seu punt de vista el jutge no ha determinat que la malaltia que pateix Rubio “estigui causada per l’amiant”.
La companyia ha recordat que fa més de 30 anys que l’empresa està desenvolupant un pla per retirar tot l’amiant de la xarxa. Així, ha assegurat que en els darrers anys ha emprés un procés de desamiantat que “ha esdevingut un model de referència a nivell europeu”. Ha assenyalat que el 87% de l’amiant en instal·lacions de metro ha estat retirat o tractat i que, si s’analitza per quantitat de tones, el 88% ha estat eliminat o encapsulat. Pel que fa als trens, ha indicat que l’entrada en servei els nous combois de les sèrie 7.000 i 8.000 aquest 2024 permetrà prescindir de tots els que tenien amiant.
També ha explicat que a tots els empleats que “potencialment havien estat exposats a l’amiant se’ls va fer un TAC d’alta resolució”. Ha dit que els resultats van indicar que hi havia 28 persones que “presentaven imatges radiològiques que podrien estar relacionades amb una exposició a l’amiant, però també amb altres causes”.
Ha fet referència a un informe de l’Agència de Salut Pública de l’any 2020 que va acreditar que a partir dels resultats obtinguts es podia concloure “que els possible risc per la salut degut a l’amiant per les persones usuàries del metro de Barcelona és indistingible dels risc de la població general”. Alhora, ha insistit que “actualment no hi ha cap treballador exposat a l’amiant ni cap risc per a treballadors ni usuaris”.
A més, ha recordat que abans d’aquest informe, en el marc del programa de vigilància higiènica, es van prendre més d’un miler mostres d’aire i pols a les instal·lacions de metro i “en cap cas es va trobar una situació de risc, és a dir, que no hi havia presència efectiva de fibres d’amiant a l’ambient”.
