Una sentència del Jutjat del Social número 15 de Barcelona obliga Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a readmetre una treballadora que va ser acomiadada enmig d’un procés judicial per violència de gènere. La jutgessa considera que l’acció de l’empresa va vulnerar el dret a la igualtat de la treballadora, que va ser “discriminada” tant per la situació personal -en tant que víctima de violència de gènere- com per la seva salut. En aquest sentit, la sentència subratlla que també hi va haver una infracció de la llei de prevenció de riscos laborals, perquè després de la baixa de llarga durada que va haver d’afrontar la dona, no va ser examinada per veure si es podia reincorporar a la feina prèvia “o calia fer alguna adaptació”.
Els fets es remunten al 2023, quan la dona va ser contractada per FGC de forma temporal per substitució a temps complet. El gener d’aquell any va ser designada com a responsable de Material Mòbil amb dues persones a càrrec seu.
Segons considera provat la sentència, la dona va patir maltractaments el 15 de març d’aquell mateix any per l’home que aleshores era el seu marit. Va ser atesa a l’hospital de matinada per una contusió occipital, i el centre hospitalari va enviar el comunicat judicial pertinent per violència de gènere. L’endemà va anar a treballar i va explicar el que havia passat a la seva superior jeràrquica, i el dia 17 va denunciar l’home davant dels Mossos d’Esquadra.
El dia 19 va enviar un missatge de Whatsapp a la mateixa superior per explicar-li que tenia cita per a judici ràpid al jutjat de Violència de Gènere per a l’endemà, i la responsable li va concedir el permís i li va dir que estigués “tranquil·la”. També pel mateix canal, després de la declaració li va explicar com havia anat i li va demanar “suport i confiança”, segons la sentència.
Entre el 21 i el 22 de març, la dona va demanar la baixa i el 28 es va reunir amb la responsable del departament de Dret Laboral de FGC per exposar-li la situació. El 29 de març va tenir una “recaiguda” i va tornar a passar a situació d’incapacitat temporal.
El 19 d’abril, l’empresa li va comunicar per carta que el contracte quedava en suspens fins que es reincorporés. La treballadora va ser donada d’alta el 31 de juliol, i entre el 15 d’agost i el 3 de setembre va estar de vacances.
Un cop es va reincorporar, ja el mes de setembre, la treballadora va començar a acumular queixes per la feina que feia, amb l’argument que no arribava “al nivell tècnic esperat” i per “absències no justificades”. El 19 d’aquell mateix mes l’empresa li va comunicar per carta que no havia superat el període de prova. La treballadora va denunciar vulneració del dret fonamental a la igualtat, tot sol·licitant que s’anul·lés el comiat.
La jutgessa li dona ara la raó i subratlla, d’una banda, que l’empresa “tenia coneixement” de la seva situació, i de l’altra, que la violència de gènere està “especialment protegida” per l’Estatut dels Treballadors, que “declara la nul·litat de l’acomiadament en situacions d’aquest tipus”.
La magistrada admet que la treballadora estava en període de prova, i que el mateix Estatut dels Treballadors estableix que ambdues parts podien resoldre el contracte. Però afegeix que el període d’un any, per bé que estigui inclòs al conveni col·lectiu de l’empresa, “és de pitjor condició que l’Estatut dels Treballadors” i és “abusiu”.
Per tot plegat, la jutgessa opina que el cas és “un autèntic comiat que es declara nul per vulneració dels drets fonamentals de la treballadora”, i resol que l’empresa ha de readmetre la dona “en el termini dels cinc dies següents” a la notificació de la sentència, amb l’abonament dels sous que ha deixat de percebre. També condemna l’empresa a pagar a la treballadora danys i perjudicis.
La sentència ja és ferma atès que ha passat el termini per interposar recurs de súplica davant la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i cap de les parts l’ha recorregut.
