El 28 d’abril passat ens vam alegrar perquè la sala Antares Jazz celebrava el seu 47è aniversari amb la presència del gran saxofonista Perico Sambeat. Poc duren els bon sabors, perquè no s’ha acabat l’any i ara estem tristos perquè demà 29 de desembre s’anuncia el d’Ashonosun Trio com l’últim d’aquesta històrica sala el màxim responsable de la qual, Guillem Muedra, es veu obligat a tancar per no poder afrontar les noves normatives de permisos i altres memeces amb què sempre es van posant traves a la gent de bon esperit.
Les portes de l’Antares es van obrir per primer cop el 1977 i des de llavors s’havia mantingut ferm, superant nombroses adversitats i estant al marge de les modes passatgeres. En aquella època estaven de moda les discoteques, preses com a autèntiques escoles de música, especialment de rock que era el que imperava.
Quan els amics sortíem de marxa solíem fer certes rutes, una incloïa una visita a l’Antares, especialment quan al davant es mantenia dempeus la llegendària Sala Europa, un dels primers llocs on es feia música en directe. Ha plogut molt en aquestes gairebé cinc dècades, però els fonaments de l’Antares seguien ferris havent-se especialitzat en jazz i altres manifestacions culturals com a recitals poètics, taules rodones, exposicions o conferències.
L’Antares es mantenia molt en forma perquè tenia ben definida la seva oferta lucrativa. Ara sembla que tot se’n va a norris perquè ja no es respecta ni el bon fer d’un espai cultural tan històric com aquest. Cal esperar que la bona fe s’imposi i no hàgim de lamentar la pèrdua d’una sala amb tanta solera com l’Antares… Oh yeah!
