Avaluar la relació entre els nivells de progesterona i estradiol d’una persona en un moment determinat podria ajudar a conèixer quan es troba en un estat biològic més favorable per aprendre i memoritzar. Així ho apunta una recerca de l’Institut de Neurociènies de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha identificat com la proporció entre els nivells de les dues hormones sexuals mesurada en saliva pot predir el rendiment dels participants a l’hora de fer una tasca d’aprenentatge i memòria. La recerca aporta noves evidències sobre el paper de les hormones sexuals en la regulació de la memòria, amb implicacions tant en tasques quotidianes que impliquen exercitar-la, com clíniques.
En aquest sentit, l’estudi identifica marcadors biològics amb un fort potencial terapèutic per a malalties com el trastorn de l’estrès postreumàtic, les fòbies o els atacs de pànic.
La recerca es va dur a terme en ratolins i persones sanes amb un experiment sobre l’extinció de la por després d’una experiència negativa. El primer dia els participants (homes, dones amb cicle menstrual natural i dones que prenien anticonceptius orals) i els ratolins aprenien a associar un estímul neutre amb una petita descàrrega elèctrica desagradable (adquisició de la por). L’endemà es mesurava la seva capacitat per deixar de témer aquell estímul, un cop ja no anava unit a descàrrega (extinció de la por). Aquest tipus de tasca de condicionament de la por permet estudiar els mateixos processos de memòria en persones i en animals, facilitant la comparació entre espècies.
L’equip va utilitzar tècniques analítiques avançades per mesurar els nivells hormonals en saliva (en el cas de les persones) i en sang (per als ratolins), i va aplicar un model d’aprenentatge automàtic per identificar quins factors predeien millor l’èxit de l’extinció de la por. Els resultats van mostrar que, tot i que els nivells individuals d’hormones tenien cert efecte, el factor més important era la combinació. Concretament, una relació progesterona-estradiol més alta abans de la segona sessió experimental predeia una millor extinció de la por, tant en persones com en ratolins.
Els investigadors defensen que valorar la relació entre els nivells de progesterona i estradiol pot ajudar a saber en quin moment un individu mostra la millor predisposició per a una tasca que implica la memòria, com pot ser estudiar per a un examen. Si se sap la proporció adequada d’hormones que predisposen a aprendre més, es pot aprofitar. Això permetria també optimitzar tractaments en trastorns relacionats amb l’ansietat i el trauma, per exemple identificant moments òptims per dur a terme una teràpia psicològica.
En analitzar les dades segons la fase del cicle menstrual de les dones participants, es van trobar resultats que donen suport a la idea que el final de la fase fol·licular del cicle menstrual, just abans de l’ovulació, és quan la memòria d’extinció de la por és més efectiva. Aquest seria, doncs, el moment en què el context hormonal predisposaria a generar noves memòries i canviar patrons apresos.
Els pròxims passos de la recerca seran validar aquests resultats en cohorts més àmplies i diverses, i estudiar fins a quin punt aquesta relació hormonal es manté en contextos clínics i en altres tipus de memòria. A llarg termini, aquest coneixement podria contribuir al desenvolupament d’eines per personalitzar millor intervencions psicològiques i farmacològiques en trastorns relacionats amb la por i l’ansietat, destaca la UAB.
En l’estudi, publicat a ‘Neurobiology of Stress’, també hi han participat investigadors de l’Hospital del Mar Research Institute (HMRIB).
