Una investigació amb participació de la Universitat de Barcelona (UB) ha desenvolupat una nova família de compostos capaços d’inactivar la neuraminidasa, una proteïna que facilita que les partícules virals surtin de les cèl·lules infectades i es propaguin. Aquest fet converteix aquest element en una diana clau dels tractaments antivirals. Els resultats, publicats a ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, han mostrat que les noves molècules, inspirades en l’oseltamivir, un fàrmac contra la grip àmpliament utilitzat, poden bloquejar de manera més eficaç l’activitat del virus. El treball ha obert la porta a desenvolupar nous antivirals i millorar el disseny de vacunes davant pandèmies futures.
Els nous compostos es basen en l’estructura química de l’oseltamivir, un fàrmac antivíric àmpliament utilitzat contra la grip, comercialitzat com a Tamiflu, que actua inhibint la neuraminidasa. Aquestes noves molècules s’uneixen amb gran força a aquesta proteïna i n’anul·len l’activitat durant la infecció. Inicialment, imiten l’estat de transició de l’enzim i, posteriorment, a diferència dels inhibidors actuals, el desactiven completament mitjançant la formació d’un enllaç químic amb un aminoàcid clau del centre actiu.
A més del seu potencial com a antivirals, aquestes molècules també es poden utilitzar per etiquetar, visualitzar i quantificar la neuraminidasa activa en mostres complexes, incloses les vacunes contra la grip estacional.
En el protocol experimental, l’equip va modificar l’oseltamivir substituint un dels seus components per un anell d’aziridina capaç d’actuar com a grup reactiu. Aquesta modificació permet una inhibició covalent i permanent de l’enzim, superant així el caràcter reversible dels fàrmacs actuals.
En assaigs de microneutralització aprovats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), diverses d’aquestes molècules, les anomenades N-acil aziridines, van mostrar una forta activitat antiviral en cultius cel·lulars. Els resultats van ser especialment destacats contra la grip A i també van evidenciar eficàcia davant neuraminidases de virus relacionats amb la grip aviària.
Segons Carme Rovira, investigadora ICREA i membre de l’Institut de Química Teòrica i Computacional de la UB, l’estudi ha permès observar com aquestes molècules atrapen la neuraminidasa a escala atòmica, primer adaptant-se a l’estat de transició de l’enzim i després bloquejant-la de manera covalent. També ha destacat el paper de la computació en el disseny d’aquests inhibidors i en el desenvolupament d’eines per visualitzar el virus.
La tecnologia desenvolupada ofereix noves possibilitats per crear inhibidors de nova generació i sondes per mesurar la neuraminidasa activa, amb aplicacions en recerca, diagnòstic i control de qualitat de vacunes. Això podria facilitar una avaluació més ràpida del contingut i la funció d’aquesta proteïna en la lluita contra la grip.
En l’estudi també hi han participat investigadors de la Universitat de Leiden, la Universitat de York i l’Institut Francis Crick.
