“Volem ACB”. Aquest era el clam unànime del Barris Nord després de la victòria de l’ICG Força Lleida davant el San Pablo Burgos. Normal. L’equip de Gerard Encuentra ha superat un mal inici de temporada en el qual va perdre cinc dels primers vuit partits per encadenar una ratxa de 14 victòries en els darrers 16. A més, no perd lluny del Barris Nord des del 10 de desembre al WiZink Center de Madrid. Hi ha motius per somiar, encara que sigui desperts.
Després de perdre a la pista del Valladolid per 80-74, l’equipo va encadenar una ratxa de tres triomfs davant Betis, Alicante i Ourense que li van donar aire i el van treure de la zona perillosa de la classificació. La visita a Estudiantes podia significar un punt d’inflexió i ho va acabar sent tot i la derrota.
A partir d’allí, l’ICG encadenava sis victòries davant Fuenlabrada, Oviedo, Clavijo, Menorca, Cáceres i Tizona que el consolidaven en zona de play off. El següent objectiu era el factor pista i una bona prova de foc era la visita del Coruña a Barris. L’equip va caure per 83-85, però només va ser un petit entrebanc. Des d’aleshores, triomfs amb Castelló, Estudiantes, Oviedo, Ourense i San Pablo per tancar una ratxa de 14/16 que han deixat l’equip quart a la classificació a només un partit del segon classificat.
“La gent té tot el dret a somiar i jo estic content que ho faci, però des de dins hem de tenir equilibri i anar pas a pas”, deia Encuentra en acabar el partit de dimecres.
“Cal anar a poc a poc. Reunir prop de 4.000 persones a Barris un dimecres ja és un èxit i significatiu de la il·lusió que hi ha a la ciutat, però cal ser prudents”, explica el president, Albert Aliaga.
“Som molt conscients d’amb qui estem lluitant i en quines condicions ho fem”, afegeix en clara referència al potencial econòmic de Coruña, Estudiantes o San Pablo Burgos.
Precisament aquests pressupostos també tenen una lectura positiva per Aliaga. “Nosaltres guanyem i ho gaudim perquè a diferència d’altres clubs amb més urgències no tenim cap pressió”.
Aliaga reconeix que han rebut moltes propostes de jugadors per a reforçar l’equip, però “de moment no hi ha res. No volem trencar la química que hi ha al vestidor i som molt conscients que només portarem algú si realment pensem que sumarà en tots els aspectes”.
El cas és que en 20 anys hem passat del “volem un pavelló” de l’Onze de Setembre al “volem ACB” del Barris. El primer es va fer. El segon… perquè no?
