L’obsessió del BBVA supera qualsevol lògica, fins i tot sembla una qüestió de vida o mort, podem arribar a suposar que el seu futur depèn de la compra del banc català. La publicitat que hem pogut llegir i veure és d’una subtilesa quasi immillorable, les facilitats que donen perquè els accionistes del Banc de Sabadell canvien les seves accions per les del BBVA no poden ser tan fàcils ni millors. A la publicitat el BBVA parla dels beneficis fiscals pels accionistes a efectes de l’IRPF, però immediatament diu (copio literalment de l’anunci): “Comunicació publicitària, no constitueix assessorament fiscal ni substitueix la consulta personalitzada amb un assessor”. Potser el que hi ha és una manifestació de jerarquia i prepotència per deixar ben clar qui imposa i qui mana, el que ha passat, però, és que el David ha plantat cara a Goliat, i això en el nostre sistema no acostuma a passar.
Aquesta segona oferta ha allargat el termini perquè els petits accionistes (els grans van per una altra via, es curiós com l’accionista més important dels dos bancs és el mateix, el grup d’inversió multinacional més important, el BlackRock, amb una participació del 7,23% del BBVA i del 7,02% del Sabadell) puguin bescanviar les seves accions fins el 10 d’octubre. Fins ara el BBVA no ha estat gens esplèndid i aquesta segona oferta quasi bé no millora la primera, com diu Shakespeare, “Molt soroll per no res”. La primera opció de compra suposava un canvi de 5,5483 accions del Banc de Sabadell per una del BBVA, més 0,70 cèntims per cada acció, i ara s’eliminen els 0,70 cèntims que es cobraven en efectiu pujant el valor de l’acció del Sabadell a 4,8376 accions del Sabadell per una del BBVA. Si tenim en compte que desapareix el pagament en efectiu l’augment de valor de l’acció del banc català és insignificant.
Jo crec, i puc equivocar-me, evidentment, que abans del 10 d’octubre, divendres que ve, quaranta-vuit hores abans d’acabar-se el termini del bescanvi hi haurà una nova oferta del banc opant millorant, poc o molt, aquesta segona. I diem que hi haurà una nova oferta perquè, tal com hem assenyalat, sembla que li vagi la vida al BBVA arribar a adquirir el Sabadell, l’orgull és més que significatiu i el no comprar-lo vindria a ser quelcom així com una derrota que no s’ho poden permetre, és com si el Barça perdés a casa contra el cuer de la lliga. Aquesta segona oferta significaria que s’hauria de perllongar de nou el termini de bescanvi i també un nou informe (serà també favorable) de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). No hem d’oblidar que les condicions que imposava el govern d’Espanya continuen en vigor i establien un període de tres anys, ampliable a cinc, on després de la compra les dues entitats continuarien treballant per separat com si res hagués passat i no podrien consolidar balanços, raó de més per pensar que el BBVA no vol, de totes, deixar l’OPA.
Aquests últims dies la batalla s’ha centrat en el repartiment de dividends, totes dues entitats prometen repartiment per damunt del que podríem considerar com a normal i el BBVA en promet un pel mes de novembre basat en que l’OPA ja s’haurà acabat. El que si hem de remarcar, perquè no se’ns oblidi, és que la compra ataca directament la competència, la reducció d’oficines amb els pertinents acomiadaments per reajustar les noves plantilles i trenca els serveis financers des de la perspectiva del territori, i amb això no hi podem estar en absolut d’acord sigui quin sigui el preu de compra final.
