Les Festes de la Tardor ja són aquí saludant el nou curs escolar i donant una collada als que acaben d’acabar les vacances, perquè despertin en aquest lloc poc recomanable anomenat realitat. La rutina del programa de festejos fa que la tònica sigui la de sempre, és a dir, de badall parcial i avorriment total.
Els veïns pejigueras tornaran a queixar-se que no poden fer ull en una ciutat on sembla que per divertir-se s’hagi de demanar perdó. Ho dic perquè aquí s’han de recollir ‘los bártulos’ aviat, encara que en contrapartida està bé que es mantinguin aquestes dates que sempre han estat considerades com les ‘festes petites’. Molts anys enrere aquesta celebració no es feia, però des que va ser instaurada s’ha mantingut sempre, contra vent i marea, malgrat que excepcionalment una tardor no es va arribar a fer.
Qualsevol capital que es preï compte a la seva agenda anual amb, almenys, dues festes, les majors i les menors, procurant que les dues cites mantinguin algun atractiu general. El pitjor és que en aquesta urbs, amb vista a la cartellera d’espectacles, cal consolar-se amb l’oferta que s’ofereix. Curiosament les habituals sales com La Boîte i l’Antares (en espera del Cafè del Teatre) no programen per la qual cosa la tristesa augmenta.
Però aquí tampoc no està tot tan malament si les comparem per exemple amb les de Barna que tampoc són el que eren. En qualsevol cas, les festes han de servir d´excusa per sortir de casa i gaudir d’una gran vida social… Oh yeah!
