Igual que hi ha autors que t’apropen a la vida (Shakespeare), n’hi ha que te n’allunyen (que cadascú consigni el seu mal escriptor avorrit). Quelcom passa amb les exposicions. A l’Institut d’Estudis Ilerdencs s’està exposant ‘El farcell de la postguerra. Quan la gana aguditza l’enginy’ comissada per Sergi Freixes (Barcelona, 53 anys). Es tracta d’un cop d’ull estràbic sobre la postguerra civil 1936-39, de la fam de queviures i de vida en la dècada 1940. La cosa va de l’estraperlo que vam patir i alguns van aprofitar per forrar-se. L’estraperlo és un negoci il·legal de productes intervinguts per l’Estat, venuts a preus abusius. El mercat negre. Amb migradesa més que evident, l’exposició que s’ha muntat el tal Freixes és també gasiva en objectes: caixes de fruita encapçalades per una bàscula Mobba semi-automàtica que no és gens de l’època, comissari; seguidament minses vitrines exposen el cupons del racionament necessaris per poder tenir pa, sucre, farina i etcèteres, amb catorze plafons il·lustratius de la publicitat del règim nacional-catòlic. Algun uniforme de la Secció Femenina i el vídeo d’una festa popular a Mataró per celebrar l’aniversari del franquista amb bigotet. Autarquia barcelonina. Si la regidora republicana Sandra Castro s’atansa a aquesta exposició estraperlista, l’aproparà a la memòria històrica?
Sessió: No iniciada
