L’Audiència de Lleida ha jutjat aquest dimecres l’administradora d’una immobiliària de la capital del Segrià acusada de falsificar la firma d’un treballador que havia denunciat l’empresa per impagament. Segons la Fiscalia, la dona va presentar rebuts de nòmines falsificats perquè el jutjat social desestimés la reclamació econòmica presentada pel treballador. Durant el judici, l’acusada ho ha negat, ha afirmat que va pagar en efectiu les tres nòmines a l’empleat i que probablement ell la va denunciar perquè no li havia renovat el contracte. Per la seva banda, el treballador ha ratificat que ell no va signar cap nòmina i un mosso que ha comparegut com a pèrit ha declarat que l’estudi cal·ligràfic de les firmes va concloure que eren falses.
L’home va treballar a l’empresa durant tres mesos i va presentar una demanda el febrer del 2020. Segons la Fiscalia, durant el procediment ordinari de reclamació del deute al jutjat social, l’administradora de la immobiliària va presentar rebuts de nòmines falsificats corresponents al període comprès entre el novembre del 2018 i el febrer del 2019, amb la intenció “d’enganyar” a la jutgessa perquè donés la raó a l’empresa.
Tot i que no s’ha pogut demostrar qui va estampar la firma als documents, el ministeri públic ha mantingut la petició de 2 anys de presó per a la processada i el pagament de 1.000 euros per danys morals per un delicte de falsedat en document privat en concurs amb un delicte d’estafa processal en grau de temptativa. Segons la fiscal, “encara que no s’hagi pogut demostrar que ho signés ella, sí que era la responsable que es presentessin aquelles nòmines perquè n’era l’única beneficiada”.
Versions contraposades
Durant el judici, l’acusada ha explicat que el treballador “no volia que li féssim un ingrés bancari perquè, segons ell, tenia els comptes embargats i obligava la noia que duia la comptabilitat a pagar-li en mà”. “Ell signava la nòmina i se li pagava en mà”, ha afegit. La propietària de la immobiliària ha insistit que ella no s’encarregava de la paperassa i que no sap fer “una nòmina ni documentació”. “En cap moment he falsificat cap firma perquè no en tinc cap necessitat. La quantitat que ell cobrava era miserable i no tinc per què arriscar la meva integritat per aquest import”, ha etzibat en l’últim torn de paraula.
Prèviament, el treballador ha explicat que quan li van exhibir les nòmines durant la vista al jutjat social es va adonar que aquella no era la seva signatura. L’home ha declarat que va donar un número de compte a l’empresa, però que “mai” li van ingressar les nòmines. Durant la vista li han mostrat les nòmines una altra vegada i el treballador ha insistit que la firma que hi consta no és la seva. “No s’assemblen en res”, ha subratllat.
Per la seva banda, una administrativa ha declarat que l’home va signar dues nòmines davant seu a l’oficina i que se li lliuraven xecs al portador. Una comercial ha explicat que l’home va signar davant seu la tercera nòmina i la quitança, i que se li va lliurar un sobre. Durant el judici també ha declarat –a petició de la defensa– el propietari d’un bar del costat, el qual ha declarat que un dia el treballador “va venir enfadat perquè no l’havien renovat i va dir que ‘li fotria la vida a aquella filla de puta'”.
L’estudi cal·ligràfic conclou que algú va imitar la firma del treballador
El jutjat va encarregar una pericial cal·ligràfica als Mossos d’Esquadra per analitzar la veracitat de les signatures. Un agent ha explicat que van concloure que les firmes eren imitades i que no les havia fet el denunciat, però que no podien determinar-ne l’autoria. Segons el pèrit, quan les firmes són originals la tensió del bolígraf es manté i no hi ha pauses en la traçada, però en aquest cas s’observava una aturada i altres diferències amb la signatura autèntica.
La defensa ha sol·licitat al tribunal l’absolució de la processada per falta de proves i, en cas de condemna, una pena de 360 euros de multa per una temptativa d’estafa processal amb l’atenuant de dilacions indegudes. L’advocada ha manifestat que el treballador va denunciar la seva cap per “animadversió” i que l’informe pericial dels Mossos “no és prou concloent”. El judici ha quedat vist per a sentència.
