Vivim en una democràcia plena de filtracions, i no em refereixo a la suposada revelació del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, sinó a l’entramat polític espanyol, un veritable nyap, una pseudodemocràcia la meitat dels partits de la qual encara beuen de la mamella ideològica del franquisme. Un cercle viciós que ens acaba retornant sempre, elecció rere elecció, al mateix escenari de polítics mediocres, ineptes i corruptes. I el pitjor és que aquesta corrupció és crònica i estructural, i afecta tots els partits que ostenten el poder, això sí, amb el PP a dalt de tot del pòdium d’aquesta cleptocràcia rapinyaire que ens governa. Que l’expresident de la Generalitat valenciana, que s’atipava com un lladre (definició que s’adiu força amb el seu partit) mentre els seus conciutadans perdien la vida a dotzenes, hagi renunciat tot just fa quatre dies al càrrec i no estigui ja a la garjola, és un escàndol. Abans parlava del cas del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, víctima d’una sentència clarament política, ja que ha estat condemnat sense una sola prova que l’incriminés (suposo que l’advocat Simeó Miquel, una veu molt més experta, parlarà sobre el cas en aquestes pàgines). Però així està avui dia la justícia en aquest país, amb un Consell General del Poder Judicial, un Tribunal Suprem i un Tribunal Constitucional del tot ideologitzats, elegits directament o indirectament per uns partits endèmicament corruptes, i en molts casos amarats per l’esperit demofòbic i retrògrad d’aquells quaranta anys de nefasta dictadura. No vivim en una democràcia plena de filtracions, sobrevivim ofegats en un Estat ple de merda.
Sessió: No iniciada
