Aquest dissabte, 16 de setembre, es commemorava a tot el món el Dia del Teletreball, una data per a posar en el punt de mira una modalitat d’ocupació que, si bé ja existia abans de la pandèmia, s’ha popularitzat des de llavors.
Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) elaborada per l’INE, en el segon trimestre de 2023, un 7,3% de les persones ocupades a Espanya va desenvolupar la seva activitat professional des del seu domicili més de la meitat dels dies que va treballar. En termes absoluts són un total d’1.527.800 persones teletreballant. Una xifra a la qual, a més, cal afegir un 6,6% que assegura que va teletreballar de manera ocasional (1.381.200 persones).
En aquesta mateixa línia, les dades de l’enquesta realitzada per InfoJobs —plataforma d’ocupació líder a Espanya— sobre una mostra de gairebé 5.000 persones representativa de la població activa, al nostre país hi ha un 22% de persones ocupades que teletreballen, sigui de manera 100% remota o en algun format híbrid. Aquest indicador, que s’ha anat registrant de manera periòdica des de febrer de 2021, mostra una tendència a la moderació.
En aquest primer pols al teletreball registrat través d’enquestes, eren un 31% les persones que teletreballaven en un dels moments més crítics de la pandèmia. Una xifra que va decréixer fins al 26% el febrer de 2022 i que el febrer de 2023 retrocedeix quatre punts percentuals més fins a situar-se en el 22% de la població ocupada.
Espanya, per sota de la mitjana europea en matèria de teletreball
Si ampliem el focus, i comparem la situació d’Espanya amb la resta dels països de la Unió Europea, el que s’observa és que el nostre país ocupa la posició dissetena del rànquing i, a més, se situa per sota de la mitjana europea. Concretament, segons les dades ofertes per Eurostat, en el conjunt de la unió hi ha un 10% de persones teletreballant de manera habitual mentre que a Espanya són el 8%.
Aquesta xifra queda lluny dels registres dels països que lideren la llista. En primer lloc, es posiciona Irlanda, on una de cada quatre persones treballa des del seu domicili habitualment. Seguidament, es troben Finlàndia (23%), Suècia (18%) i Països Baixos (18%).
El perfil sociodemogràfic i socioeconòmic de les persones que teletreballen
Segons l’Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies d’informació i comunicació en les llars (INE), el teletreball té especial rellevància entre els grups de població que comprenen els 25 i els 44 anys, on un 16% de les persones ocupades treballa en remot.
A més, es tracta d’una modalitat d’ocupació que, fonamentalment, es concentra a les ciutats de més de 100.000 habitants o en capitals de províncies. En aquesta mena d’emplaçaments es troben el 20% de les persones ocupades que treballen des de la seva llar.
On no hi ha diferències significatives és en el gènere ni en la composició de la llar. Quant al primer, el percentatge d’ocupats que teletreballen és idèntic: són un 14% entre les dones i entre els homes. Quant a la composició de la llar, el més freqüent és trobar persones que teletreballin en llars d’un o dos membres (15%). Encara que la proporció és molt similar en els de tres membres (14%) i quatre o més (13%).
Si parlem més específicament de les característiques socioeconòmiques, una de les principals diferències radica en el nivell d’estudis acabats: entre les persones amb educació universitària el treball a distància arriba a aconseguir al 27% dels ocupats. Una xifra que va decreixent quan menor és el nivell d’estudis fins a arribar als ocupats els últims estudis dels quals finalitzats són la primera etapa d’educació secundària i inferior. En aquest cas, solament un 2% de les persones ocupades teletreballa.
Quant a la situació professional, el teletreball té major incidència entre les persones que treballen per compte d’altri amb contracte indefinit (15%) i per compte propi (15%). Així mateix, es dona amb major freqüència entre les persones que treballen a temps complet (15%) i l’ocupació de les quals, segons la CIUO-08 (Classificació Internacional Uniforme d’Ocupacions), és la de professionals científics i intel·lectuals (26%) o tècnics i professionals de nivell mitjà (25%). A més, destaca el fet que entre els treballadors TIC el teletreball aconsegueixi fins a sis de cada deu persones ocupades.
Si parlem dels ingressos nets mensuals de la llar al qual pertanyen, el treball en remot tendeix a concentrar-se en els quals tenen unes rendes més altes. Així, entre aquells ocupats els ingressos nets mensuals dels quals de la llar aconsegueixen o superen els 3.000 euros hi ha un 29% que teletreballa. No obstant això, entre aquells que estan per sota dels 1.600 euros, només hi ha un 6% de persones treballant des del seu domicili.
Comercial i vendes, la categoria amb més vacants amb opció de teletreball
Si es desagrega per sectors la dada de les vacants amb opció de teletreball publicades a InfoJobs des de principi d’any, la categoria en la qual més vacants hi ha hagut per a aquesta modalitat d’ocupació és comercial i vendes. Concretament, s’han ofert 102.729 llocs amb possibilitat de treball des del domicili per a aquesta àrea. És lògic que així sigui, ja que és també el que més vacants totals registra, encara que també és cert que la mitjana de vacants que ofereixen teletreball en aquest sector està molt per sobre de la mitjana —34% enfront del 18% general— i amb una clara tendència a l’alça.
Seguidament, informàtica i telecomunicacions i atenció al client són les que han publicat més vacants amb teletreball. En el cas de l’entorn IT han estat un total de 74.478 vacants mentre que en el d’atenció al client han estat 30.086.
Informàtica i telecomunicacions, la categoria més destacada
Aquesta anàlisi sectorial també es pot fer baixant una mica més al detall per a analitzar aquells llocs en els quals hi ha una major oferta de teletreball. Per llocs, el que té un major volum de vacants que donen la possibilitat de teletreballar és el d’agent immobiliari. Entre gener i agost de 2023 s’han publicat més de 76.000 vacants per a posicions d’agent immobiliari i el 78% de totes elles oferien teletreball.
Una de les claus d’aquesta llista passa per la categoria d’informàtica i telecomunicacions: gairebé la meitat dels 20 llocs que encapçalen el rànquing pertanyen a aquest sector. Per volum de vacants, els més rellevants són els d’analista IT, amb 13.665 vacants que ofereixen teletreball; desenvolupador backend, amb 9.807; i frontend engineer, amb 9.802.
Si en lloc de mirar les xifres absolutes, s’analitza el pes que té el teletreball dins de cada lloc, el més destacat és el lloc de desenvolupador backend, en el qual nou de cada deu vacants ofereixen teletreball, sigui total o parcial. Després d’aquest es troben el d’analista IT, amb el 86%; i el de full stack engineer, amb el 83%.
L’estalvi de temps i diners en desplaçaments, principals avantatges del teletreball; l’increment de les despeses no cobertes i la disminució dels límits horaris, principals desavantatges
Per a set de cada deu persones ocupades, l’estalvi de temps en el desplaçament és un avantatge del teletreball. Aquesta xifra es desprèn de l’enquesta realitzada sobre una mostra de gairebé 5.000 persones representativa de la població activa.
Però aquesta no és l’únic avantatge que perceben els ocupats del treball a distància. En segon lloc, l’argument més esmentat és la millora de la conciliació de la vida laboral amb la vida familiar (65%). Seguidament, els dos beneficis més recolzats són l’estalvi econòmic en el desplaçament (64%) i la comoditat (62%).
Malgrat que les persones que treballen des de les seves llars reconeixen àmpliament els avantatges d’aquest model laboral, també destaquen que existeixen algunes dificultats associades a ell.
En aquest sentit, en el que més coincideixen és en l’increment de despeses no cobertes per l’empresa. Un desavantatge que esmenten el 34% d’ells. Seguidament, la disminució dels límits horaris de treball (26%) i la desvinculació emocional amb l’empresa i els companys/as (22%) són les dificultats a les quals es refereixen un major número de teletreballadors.
La meitat de les empreses ofereixen la possibilitat de teletreballar, sigui de manera total o parcial
D’acord amb les dades d’InfoJobs una de cada dues organitzacions (51%) dona l’opció de teletreballar als seus empleats. La majoria d’elles ofereixen fórmules híbrides (38%), encara que també hi ha un 13% que dona la possibilitat de treballar de manera 100% remota. Aquestes xifres, no obstant això, són més reduïdes que les dels dos últims anys. En 2021 eren el 74% les empreses que donaven la possibilitat de teletreballar i en 2022 eren el 66%. És a dir, unes xifres que són 23 i 15 punts percentuals més altes respectivament que la de 2023.
Quan les empreses valoren un model de treball o un altre, perceben diferents avantatges i desavantatges. En el pla de les valoracions positives, el teletreball els sembla una oportunitat per a millorar la conciliació de la vida professional i personal (84%), ho consideren més motivador per a l’empleat (64%) i el perceben com un avantatge a l’hora d’atreure i retenir talent (63%). Per contra, els dos principals avantatges que perceben del model presencial són la millora de l’eficiència de les reunions de treball (67%) i una major productivitat en el treball (58%).
Neteja
