Cuidem als gossos com a part de la família, però no sempre estem preparats econòmicament quan apareix un problema veterinari important. Aquesta és una de les principals conclusions de la radiografia elaborada per Milo a partir de l’anàlisi a partir de l’anàlisi d’una mostra de 2.067 sinistres veterinaris reals corresponents a 1.020 gossos assegurats a Espanya entre gener i març de 2026.
L’estudi, basat en factures veterinàries reals presentades a reembossament, mostra que la despesa veterinària no es comporta de manera lineal. Encara que la majoria de les visites se situen en imports assumibles, una petita proporció de casos concentra una part molt rellevant de la despesa total. En concret, el 10% dels sinistres més cars representa el 45,4% dels diners facturats, mentre que els dos decils superiors concentren gairebé el 60% de la despesa veterinària total.
Moltes famílies poden assumir una consulta, una vacuna o una revisió puntual. El problema apareix quan el gos necessita una prova diagnòstica complexa, una cirurgia o una hospitalització. Aquí és on el cost deixa de ser una partida prevista i es converteix en una decisió difícil.
Una de cada deu factures supera els 190 euros
Segons les dades analitzades, la mitjana de les factures veterinàries se situa en 63 euros. No obstant això, una de cada deu visites supera els 191,55 euros i el 5% més car se situa per sobre dels 314 euros.
Aquesta diferència entre la despesa habitual i els casos de cost més alt reflecteix una de les principals tensions de la cura veterinària: el dia a dia pot semblar manejable, però els imprevistos tenen un impacte econòmic molt superior a l’esperat.
En la mostra analitzada, la factura més alta registrada va aconseguir els 2.706,09 euros en un cas real d’un Buldog de sis anys que va requerir cirurgia, hospitalització, diagnòstic i medicació. Altres casos recollits inclouen intervencions com una endoscòpia per cos estrany esofàgic, amb un cost de 932,23 euros, o un empelt corneal, amb una factura pròxima als 1.000 euros.
Les cirurgies costen de mitjana gairebé 400 euros
L’anàlisi també mostra que no tots els actes veterinaris tenen el mateix pes en la despesa final. Les consultes ordinàries tenen un cost mitjà de 46 euros, mentre que les intervencions quirúrgiques aconsegueixen una mitjana de 391,64 euros, gairebé deu vegades més.
Encara que les cirurgies representen només l’1,6% dels conceptes facturats, concentren el 15% de la despesa total. Entre les intervencions de més impacte es troben les cirurgies ortopèdiques, com les relacionades amb el trencament del lligament creuat, amb imports registrats d’entre 978 i 1.500 euros.
El valor d’una assegurança veterinària no està només a cobrir una revisió o una vacuna. Està a saber que, si un dia apareix una malaltia, un accident o una intervenció inesperada de 900 o 1.500 euros, no hauràs de decidir des de la por al cost, sinó des del que el teu gos necessita.
Diagnòstic, vacunes i consultes, els grans blocs de la despesa veterinària
Més enllà de les cirurgies, l’estudi també permet identificar quins són els principals blocs de despesa veterinària. En termes agregats, el diagnòstic lidera la despesa, amb 48.276 euros facturats, seguit de la vacunació, amb 42.978 euros, les consultes, amb 34.907 euros, i les cirurgies, amb 32.114 euros.
Aquesta dada apunta a una realitat menys visible: el cost veterinari no es concentra únicament en grans operacions. Les proves diagnòstiques, necessàries per a saber què li ocorre a l’animal i com actuar, representen una part molt rellevant de la despesa i rares vegades es preveuen.
Espanya, un mercat encara poc protegit
La radiografia de Milo arriba en un context en el qual el cost de cuidar a un gos continua creixent, però la penetració de l’assegurança veterinària a Espanya continua sent molt baixa. Segons dades sectorials, només al voltant del 3% dels gossos compta amb una assegurança veterinària, enfront de mercats europeus més madurs com el Regne Unit o alguns països del nord d’Europa, on la penetració supera àmpliament aquesta xifra.
Aquesta bretxa deixa a la majoria de les llars amb gos exposades a assumir directament qualsevol imprevist veterinari. En paral·lel, altres estudis recents citats en el dossier apunten al fet que més de la meitat dels propietaris de gossos i gats a Espanya ha renunciat o posposat cures veterinàries per motius econòmics.
