A Espanya hi ha un retard diagnòstic del Parkinson d’un a tres anys. Hi ha persones que arriben a les consultes sense diagnòstic o amb diagnòstics equivocats. Hi ha persones amb Parkinson que se’ls ha diagnosticat artrosis o coses d’allò més “esotèriques”. El Parkinson és una malaltia creixent: segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la prevalença del Parkinson s’ha duplicat en els darrers 25 anys, més que qualsevol altra malaltia neurològica. Actualment es diagnostiquen a l’any uns 10.000 casos. Un 15% dels casos apareixen en persones de menys de cinquanta anys. Qualsevol avenç en qualsevol de les malalties redundarà en benefici de les altres. Els neuròlegs fan poc en matèria de “neurologia social”, col·laboren poc amb les associacions de malalts. En aquesta col·laboració està tot fer, però cal destacar la tenacitat de les associacions de pacients. Totes aquestes dades i consideracions les va presentar al congrés de la Federació Espanyola de Parkinson celebrat la setmana passada a Madrid el doctor David Ezpeleta, vicepresident de la Societat Espanyola de Neurologia i responsable de l’Àrea de Neurotecnologia i intel·ligència artificial. No havia vist mai tanta capacitat d’autocrítica.
Sessió: No iniciada
