El primer ajuntament democràtic de Balaguer, liderat per Gregori Gallego, va impulsar una zona esportiva al Pla d’Almatà el 1983. De fet, es va servir d’un pla que havia dissenyat l’alcalde franquista Andrés Viola. A l’excavar es va veure de seguida que les restes del Pla d’Almatà, l’origen de la ciutat de Balaguer, afloraven en massa. La piscina no es va fer perquè la Generalitat va parar les obres i al jaciment s’hi van fer diverses campanyes d’excavacions, tot i que mai amb la potència que ara s’ha anunciat des del Departament de Cultura.
El Pla d’Almatà és un immens jaciment de 27 hectàrees fundat pels àrabs el segle VIII. Era una ciutat de frontera i va estar habitat fins l’any 1105 quan Pedro Ansúrez, tutor del Comte Ermengol VII, va conquerir la ciutat. Josep Giralt, exdirector del Museu Comarcal de la Noguera, va participar en aquelles primeres excavacions de l’any 1983. Mentre es començava a construir la piscina els arqueòlegs treballaven a tot ritme. Van trobar la zona industrial del Pla d’Almatà, on hi havien els forns de ceràmica. “Cultura al veure la rellevància de les restes va paralitzar les obres”, explica Giralt.
Al Pla d’Almatà, però, ja s’havia construït anteriorment un institut i el Parc de Bombers i estava feta també la distribució dels carrers que havia impulsat l’ajuntament predemocràtic. Però com recorda la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, el 1983 la Generalitat ja tenia plenes competències de Cultura, i per això es va poder parar l’obra.
El mateix 1983 es va fer una exposició al Museu de la Noguera. Es titulava ‘Balaguer i el món islàmic’ i va ser la primera vegada que la població va poder veure la importància del jaciment. O, dit d’una altra manera, de la rellevància de conservar el primer poblament de la ciutat. Posteriorment es van fer més intervencions a les 27 hectàrees del Pla d’Almatà, tot i que habitualment en quedava al marge la part de les terres que eren propietat del bisbat d’Urgell. Just al costat del jaciment hi ha el Santuari del Sant Crist. Poc a poc entre el 1984 i el 1990 van anar avançant les excavacions i es va localitzar la zona de cases i carrers i també va aparèixer per primer cop la necròpolis (en aquell moment es va excavar 14 tombes). De fet, el 2019 se’n va excavar una part i es van localitzar 32 enterraments d’època andalusina en una excavació impulsada pel Museu de la Noguera i la UAB, una campanya que va tenir continuitat després. La hipòtesi amb la que es treballa és que abans de convertir-se en ciutat el jaciment havia estat campament militar. I ho corrobora el fet que alguns esquelets presentaven ferides de fletxa. Les tombes de la necròpoli excavades fins ara tenen una mida mitjana d’1,70 metres, estan ubicades en direcció a la Meca, com mana el rictus islàmic, i en posició de decúbit lateral.
L’any 2006 la Generalitat va declarar el Pla d’Almatà Bé Cultural d’Interès Nacional i el jaciment va quedar per primer cop protegit amb una figura legal de relleu. El detonant de tot plegat va ser un projecte d’una constructora de Lleida per fer més d’un centenar de cases als terrenys que havia adquirit al bisbat. Finalment el Govern ho va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional i va evitar així que es fessin els habitatges. Difícilment s’hauria pogut permetre una segona destrossa del jaciment, com ja va passar el 1983 amb la construcció de la piscina i anys abans amb els edificis del IES Almatà i del Parc de Bombers.
Al Pla d’Almatà, per la seva potència, se l’ha comparat amb Empúries. Giralt atribueix als periodistes la frase de “l’Empúries islàmica” per referir-s’hi. Però el que està clar és que el jaciment explica com era una ciutat andalusí de frontera (la capital del califat era Medina Atzahara) i està íntegrament com la van deixar els darrers habitants que hi van viure l’any 1105 perquè no es va habitar més. Gairebé mil anys després es pot començar a recuperar.
