Mig centenar d’experts d’universitats i de centres de recerca de diferents camps han analitzat al llibre ‘Canvi Climàtic a Espanya’ la situació actual i les projeccions de futur d’aquest procés, amb recomanacions a les administracions i a la societat en general. Editat per Tirant lo Blanc i amb pròleg de la presidenta de l’Agència Estatal de Meteorologia, María José Rallo, es tracta de la monografia més completa i actualitzada sobre la situació d’aquest procés a Espanya, coordinada pels professors i catedràtics de Geografia Roberto Serrano (Universitat de Saragossa), Jorge Olcina (U. Alacant) i Javier Martín Vide (U. Barcelona).
Al llarg de 27 capítols repartits en 800 pàgines, s’aborda el procés actual de canvi climàtic com una evidència científica, també a Espanya, que des del 2010 està accelerat amb uns efectes manifestos en les temperatures i darrerament en les pluges.
Els autors consideren que l’acció de l’ésser humà és determinant tant a l’origen del canvi climàtic actual com a l’amplificació dels seus efectes i que s’està davant d’un procés incipient que s’anirà agreujant en les properes dècades de manera preocupant si no es redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle a tot el món i al nostre país.
Es posa en relleu que a Espanya ja hi ha tres processos evidents de canvi climàtic, com són la pèrdua de confort tèrmic per excés de calor, especialment a l’estiu amb “ones de calor” cada cop més intenses i freqüents i amb temperatures mínimes cada cop més elevades (“nits tropicals”). També per les precipitacions cada cop més irregulars i que mostren una tendència decreixent a la meitat sud peninsular així com per la presència de més esdeveniments extrems (pluges intenses, temporals, sequeres intenses) que fa dues dècades. A Espanya, a més, hi ha un efecte regional del canvi climàtic i és l’escalfament que experimenta l’aigua del mar que envolta la península Ibèrica i els dos arxipèlags, sobretot del mar Mediterrani.
Per pal·liar els efectes del canvi climàtic, els autors advoquen per activar polítiques i mesures en quatre planificacions bàsiques, com són la “urbana i territorial”, la “‘hidrològica”, també defensen una planificació “econòmica” i la quarta planificació és d’“emergències”.
