El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava el proppassat 31 de juliol la Llei 8/2025 que regula l’Estatut dels municipis rurals (MR). Per donar-nos compte de la importància d’aquests municipis només cal llegir el preàmbul de l’esmentada llei quan es diu que tres quartes parts de la població de Catalunya viuen en el 15% del territori, mentre que el quart restant n’ocupa el 85%, la desigualtat es espectacular. En principi és pot arribar a pensar que aquest 25% de la població que ocupa el 85% del territori no té rellevància per aquesta naturalesa tan minúscula. Això no es pas així, aquesta petita població que, a més, viu en un nombre molt gran de municipis exerceix en la cohesió social del país una funció del tot imprescindible, cohesió social que comença en aquesta conservació i manteniment del territori, per tant, ens hem de congratular de l’arribada d’aquest nova norma.
Tanmateix, hem de fer èmfasi que es tracta d’un Estatut i això significa que excepte en algunes qüestions, després ho veurem, l’Estatut no és una norma directa des de la perspectiva de gestió, sinó que se hauran d’elaborar una sèrie de normes d’acord amb allò que assenyala el mateix. De totes maneres, el primer defecte que hi trobem és que es pobre pel que fa a l’autonomia financera dels MR. L’article 25 crea un Fons Específic de MR (en el termini de sis mesos s’haurà d’aprovar el Reglament) que serà un complement dels fons de cooperació local que ara ja reben segons la llei de pressupostos de cada any. En aquest cas si que l’Estatut entra en el detall, no cal cap norma posterior perquè estableix que per als MR d’entre 501 i 1.000 habitants rebran el 15% del Fons de Cooperació Local que ara ja reben, per als MR d’atenció especial el 25% i per la resta de municipis el 10%. Sí que també es crea el Fons d’Inversió per a MR i també tota una sèrie de subvencions i ajuts, però allò que engreixa el pressupost com a ingrés corrent, el que dona autonomia local que vindria a ser aquest Fons Específic de MR s’ha quedat pobre. Posem un exemple per confirmar el que estem dient, Massalcoreig, un municipi del Segrià amb una població entre 501 i 1.000 habitants, la qual cosa vol dir que rebrà el 15% del Fons de Cooperació Local que ara ja rep, la quantitat complementària que rebrà serà de 7.581,31€ segons la liquidació del pressupost de 2023. Perquè us en pugueu fer una idea més aproximada, com que el total dels ingressos recaptats per l’Ajuntament a l’esmentat any van ser de 514.164,88€, aquest nou complement representa l’1,47% dels ingressos totals. Malgrat tot l’Estatut deixa la porta oberta a una possible modificació d’aquests percentatges a l’assenyalar que “Per el primer any d’aplicació………” els percentatges seran els esmentats. Aquest redactat dona peu a reivindicar la modificació a l’alça, i molt a l’alça, d’aquests percentatges.
També pel que fa a la nova fiscalitat l’Estatut entra en el detall i, per tant, a efectes de les bonificacions els paràmetres ja estan establerts. Són dos els tributs que es modifiquen, l’IRPF (evidentment només pel que afecta a la quota autonòmica) i l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats. En tos dos es podran aplicar deduccions en els supòsits de compra, rehabilitació o lloguer d’habitatges. Dues qüestions a tenir en compte, la majoria de les deduccions tenen límits d’aplicació, si es superen no hi ha deducció, i la vigència de quasi tots els beneficis fiscals és de quatre anys a comptar des de l’entrada en vigor de l’Estatut.
