La Festa Major de Maig a Lleida, la gran de la capital del Segrià, ha esclatat i tothom sap com ha estat. Enguany, però, el fet diferencial de la festa, si més no, té dues cares com la moneda: una cara (o creu), comprovar en què es diferencia aquesta monàrquica Festa Major de l’anterior republicana; l’altra, una creu (o cara), que arriba amb ecos artístics sensorround. O allò, introvertit i sensorial, de la sinestèsia (ei! no confondre amb anestèsia). Palpo pinzellades verbals, oloro textures cromàtiques, escolto sabors ambientals, veig ecos de ressaca i assaboreixo els perfums de la nit. Aterro. Ahir es va inaugurar la Festa Major 2024, la de l’alcalde constitucional i per tant monàrquic Larrosa, amb pregó d’un pintor artista, el Joaquín Ureña Ferrer (Lleida, 78 anys), que ves a saber què va pintar amb paraules…
No ho sé per la senzilla raó que quan escric aquest rotllo setmanal, el pregoner deu estar dibuixant el seu discurs. De moment, em recreo amb uns altres dibuixos: els pintorescos i rabassuts personatges del cartell de la Festa, sorgits de la mà de la il·lustradora lleidatana Sònia Alins, que prometen l’oro i el moro festius. Segons que avisa el programa d’actes, 250 activitats ens esperen: revetlles orgiàstiques, folklore de punta i taló, curses més o menys esportives (¿n’hi ha de piragües amb l’apol·lini Saúl Cravioto?), espectacles teatrals de nivell internacional (ho he somiat?), tot recuperant l’escenari romàntic i petrificat propi del segle dinou als Camps Elisis. I com no, la catòlica i apostòlica processó rendint acatament cívic al soldat romà Anastasi, patró de la ciutat, tot enfilant una batalla de flors (i de confetis i polítics en zel electoral!) d’anar per la Rambla de Fernando flanquejada per un fotimer de carrosses més o menys artístiques…
Parlant d’art, ¿el Blancaneus Morera és protagonista d’una Festa Major pregonada per un artista plàstic? No he sabut veure si el Morera, en el seu definitiu mausoleu, agombola el ressorgiment d’una ciutat “variopinta” (que sostenen els meus parents madrilenys), basculant esquizofrènica entre l’Aplec del Caragol i el Gloria in Excelsis Terra universitari.
A tot això, reblem els claus, ¿en què es diferencia aquesta Festa Major monàrquica de la republicana d’abans d’ahir? ¿És seductorament artística? Mentrestant vostè no ho decideix, ¡salut i força a l’embut!
