Un total de 243.481 persones van aconseguir la nacionalitat espanyola per residència el 2023 a l’Estat (3.060 de les quals a la demarcació de Lleida), un màxim que no es veia des del 2013 i que sembla ser el principi de la fi de l’històric embús sofert per ciutadans estrangers a l’hora de fer aquest tràmit, per a molts el darrer del seu procés migratori.
La clau d’aquesta accelerada ha estat la incorporació d’una nova tecnologia basada en l’automatització de processos robòtics a l’hora de revisar expedients, que ha permès que els sol·licitants que abans esperaven anys per rebre la resolució ara la tinguin en pocs mesos.
No hi havia una xifra tan alta de concessions des del 2013 (261.295) i, des de llavors, hi ha hagut altres cims com el 2019 o el 2021, resultat d’alguns plans de xoc temporals duts a terme per Justícia per impulsar les concessions, bàsicament a través de reforç del personal.
Però el ministeri que dirigeix Félix Bolaños sembla haver trobat la fórmula definitiva per agilitzar aquest procés: “El secret està en la robotització”, assenyala en una entrevista amb EFE la directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública, Ester Pérez.
“Diversos robots” comproven ara els documents que acrediten que el sol·licitant compleix els requisits exigits, com el termini de residència a Espanya (que varia en funció del cas), haver superat unes proves d’idioma i integració i no comptar amb antecedents penals ni informes policials negatius.
Segons les dades de l’Observatori Permanent de la Immigració del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, el grup més nombrós dels que van aconseguir la nacionalitat el 2023 és el de dones entre 35 i 49 anys, i els països d’origen més freqüents Marroc (45.799), Veneçuela (36.409) i Colòmbia (20.380).
Sessió: No iniciada
