Un total de 261 metges van sofrir agressions a Catalunya durant l’any 2024, la qual cosa suposa una taxa de 5 per cada mil col·legiats, molt per sobre de la mitjana estatal, que és de 2,71, segons indica un informe de l’Observatori Contra les Agressions de l’Organització Mèdica Col·legial (OMC).
Aquest informe ha estat presentat a Madrid per l’OMC amb motiu del Dia Europeu Contra les Agressions a Metges i Professionals Sanitaris (que se celebra cada 12 de març).
Les dades d’aquest informe indiquen que les agressions a professionals de la Medicina van aconseguir en 2024 el màxim històric de 847 en tota Espanya, una cada deu hores, en el seu major parteix amenaces i coaccions exercides per pacients amb cita a doctors en l’Atenció Primària, àmbit en el qual aquests episodis pugen fins a suposar gairebé la meitat del total.
En concret, en 2024 les agressions van créixer un 10%, en passar de les 769 a 847, quatre més que en 2022, any fins ara rècord, i des que van començar a comunicar-se, s’han disparat un 81%.
Les dades desgranades per comunitats autònomes indiquen que a Catalunya hi ha 52.235 col·legiats, i que van tenir lloc en 2024 un total de 261 agressions, la qual cosa representa una taxa de 5 per cada mil col·legiats.
Per sobre de la taxa mitjana d’agressions per cada mil col·legiats, que és de 2,71, se situen Ceuta -que presenta la xifra més alta (18,62)-, seguida d’Extremadura (5,8), Melilla (5,65), Canàries (5,08) i Catalunya (5).
En l’altre extrem, se situen el País Basc (0,31), Navarra (0,31), Galícia (1,03) i Aragó (1,28).
Augmenten cinc punts en el sector privat
Els centres de salut van aglutinar el 47,7% (quatre punts més) dels casos ocorreguts en tota Espanya, encara que en les seves urgències van descendir lleument al 8,2%; mentrestant, als hospitals van baixar fins al 17,9%, i en les urgències d’aquests centres es van donar el 9,5%.
Encara que la immensa majoria (83%) es van perpetrar en la sanitat pública, en la privada van augmentar cinc punts fins al 17%. El 95,1% es van produir en horari i entorn laboral.
El 62,4% van ser dirigides contra una dona, la qual cosa consolida el perfil femení de l’última dècada, ja que anteriorment la majoria anaven dirigides contra homes.
Per edats, el grup majoritari va ser el de col·legiats entre els 36 i 45 anys (29,9%), per davant del de 46 a 65 (25,1%).
El 14% de les agressions acaba en baixa
El perfil de l’agressor continua sent el d’un pacient amb cita programada (46,5%), seguit dels no programats (32%), acompanyants (19,8%) i desplaçats (1,7%). Una mica més de la meitat tenen entre 40 i 60 anys i un terç menys de 40.
Les causes assistencials suposen 8 de cada 10 agressions, i el detonant principal torna a ser la discrepància amb l’atenció mèdica rebuda, que descendeix lleugerament al 50,9%.
També són motiu les diferències personals (17,3%), els informes no concordes a les pretensions i assumptes relacionats amb la incapacitat temporal (tots dos amb un 11,6%), i el no receptar el que vol el pacient (8,6%).
Igualment hi ha causes estructurals no relacionades amb atenció mèdica o qüestions assistencials, que continuen augmentant; la majoritària és el temps a ser atès (65,9%), seguida d’un mal funcionament del sistema (34,1%).
El 48% de les agressions van ser amenaces i coaccions, majoritàriament a dones (65%). Mentrestant, l’11% van acabar en lesions físiques, de les quals les dones van ser novament les principals víctimes (71% enfront del 29% dels homes).
Per contra, l’assetjament, que va pujar un punt (de l’1% al 2%), es va invertir respecte a 2023 i el van sofrir majoritàriament homes (65%). El 14% de totes les agressions va acabar en baixa laboral.
