El Tribunal Constitucional va avalart ahir, amb els sis vots a favor de la majoria progressista davant dels quatre vots en contra de la minoria conservadora, la constitucionalitat de la llei d’amnistia, per respondre a una situació excepcional ia una finalitat legítima d’interès públic.
Fonts jurídiques van informar a EFE que la cort de garanties va aprovar, després de quatre dies de deliberacions, una sentència que rebutja el recurs d’inconstitucionalitat del PP contra la norma i que descarta acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Aquesta sentència marcarà la línia a seguir a la resta dels 30 recursos que s’estan tramitant simultàniament al tribunal i que no es veuran fins després de l’estiu, entre els quals hi ha la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem.
La resolució compta amb quatre vots particulars dels magistrats César Tolosa, Enrique Arnaldo i Ricardo Enríquez, així com de la magistrada Concepción Espejel, molt crítics amb la llei.
El tribunal va aprovar el text de la vicepresidenta, Inmaculada Montalbán, que avala en línies generals la llei d’amnistia excepte tres aspectes menors i al qual s’han introduït lleugeres aportacions dels magistrats que no modifiquen de manera substancial l’esborrany que es va elevar al Ple.
Entre elles, la resolució afegeix que la llei no vulnera la normativa europea en matèria de terrorisme ni la legislació de l’Ordre Europea de Detenció i Lliurament (OEDE).
La sentència defensa que l’amnistia encaixa a la Constitució, que no és arbitrària ni respon a un caprici i que el perquè de la llei és “jurídicament indiferent”. Tan sols declara inconstitucionals l’article 1.1 en no atorgar l’amnistia a aquelles conductes i protestes dirigides a rebutjar el ‘procés’; així com el segon paràgraf de l’art. 1.3 perquè permet amnistiar conductes posteriors al 13 de novembre del 2023.
I precisa també que per procedir a l’arxiu d’un procediment al Tribunal de Comptes sobre la responsabilitat comptable en el ‘procés’, és obligatori demanar l’informe de totes les parts.
Ara bé, la resolució no afecta l’expresident català Carles Puigdemont ni l’exvicepresident Oriol Junqueras ni la resta de líders independentistes, a qui el Tribunal Suprem no ha aplicat l’amnistia pel delicte de malversació. En els seus casos, caldrà esperar les emparas, que no es resoldran abans de la tardor.
La sentència destaca que no hi ha cap precepte a la carta magna que impedeixi expressament l’atorgament d’amnisties ja que el silenci constitucional no es pot interpretar com una prohibició.
Descarta que sigui contrària al principi de separació de poders, ja que el Parlament no està reemplaçant els tribunals sinó establint que, per motius extrajurídics, s’extingeixen les condemnes, és a dir, l’amnistia ni jutja ni executa el jutjat. La resolució considera que una amnistia només és constitucionalment admissible quan respon a una conjuntura extraordinària i, en aquest cas, es concreta en la crisi derivada del ‘procés’.
Sánchez creu que “tanca una crisi” i per a Feijóo “és una vergonya”
El president del Govern, Pedro Sánchez, va considerar que l’aval és una “magnífica notícia” per a Espanya i que tanca una crisi com la de Catalunya que, va recalcar, no hauria hagut de sortir mai de la política. “El que jo sempre vaig retreure a l’anterior administració del Partit Popular és haver renunciat a la política i haver descarregat al poder judicial tota la resposta a aquesta crisi territorial i la crisi constitucional que va viure Espanya des de l’any 2011 fins a l’any 2017 o, fins i tot el 2019, amb la sentència del Tribunal Suprem”, va afegir des de Brussel·les.
Va recalcar que Espanya és un estat social i democràtic de dret i que la iniciativa legislativa que va sortir del Congrés és constitucional, tal com va recordar que sempre havia dit el Govern.
Feijóo va afirmar que, digui el que digui un TC “dividit”, és “una vergonya per a qualsevol demòcrata” i va recordar que la sentència havia arribat abans que s’escolti el Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea. A més, ha assenyalat, la llei amb què es “va comprar” la investidura de Sánchez la va negociar l’exsecretari d’organització del PSOE Santos Cerdán, que està imputat per corrupció pel Suprem, va recordar.
