La vida cal prendre-la com ve, sempre amb alguna cançó com a banda sonora i procurant que l’optimisme pugui més que la desesperança. Charles Chaplin va deixar al seu llegat grans reflexions: “La vida és una obra de teatre que no permet assajos. Per això, canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de la teva vida abans que el teló baixi i l’obra acabi sense aplaudiments”.
En aquests temps crus d’incertesa i lluita diària per la supervivència, les xarxes socials estan plenes de missatges reivindicant el dret a un somriure diari com a mínim. “Si la vida és curta, trenca les regles, perdona ràpidament, besa suaument, abraça molt, estima de veritat, expressa el teu amor a les persones, riu-te sense control i mai et penedeixes de fer somriure als altres”.
Això és una invitació perquè ningú es prengui la vida tan seriosament com per perdre el nord. “Els homes que perden la salut per ajuntar diners i després perden dels diners per recuperar la seva salut, per pensar ansiosament en el futur, obliden el present de manera que acaben per no viure el present ni el futur, viuen com si mai anessin a morir i moren com si mai no haguessin viscut”, una bona cita del Buda per entonar la vella cançó del ‘Canta y sé feliz’.
Charles Baudelaire aconsella que “per no sentir l’horrible pas del temps que ens trenca les espatlles, cal embriagar-se sempre, de vi, de poesia o de virtut, com millor els sembli, però embriaguin-se” i millor amb un somriure… Oh yeah!
