Carrers buits. Llibreries i floristeries tancades. Va ser la imatge més repetida ahir als carrers de la ciutat, en un Sant Jordi que serà recordat pel seu format atípic i per celebrar-se enmig d’una pandèmia que està causant estralls a tot el món.
Lleida es va aixecar ahir tranquil·la i silenciosa. Com ho està fent des que es va imposar l’Estat d’Alarma ja fa més d’un mes. Però ahir no era un dia com qualsevol altre. Era 23 d’abril. Sant Jordi. El dia més esperat per llibreters, editors, escriptors i floristes. També per a la ciutadania, que es lleva enmig d’un aroma especial, el del llibre i la rosa. El dia en què Catalunya es converteix en una festa, amb els carrers i llibreries a vessar i plenes de vida. Aquesta imatge icònica, però, ahir no es va repetir i es va veure repleta de contrastos respecte el Sant Jordi de l’any passat.
365 dies després tot ha canviat i res és el mateix. La greu crisi sanitària, així com les severes restriccions imposades arran de la pandèmia de la Covid-19, van provocar una celebració de Sant Jordi insòlita i històrica que, molt probablement, serà recordada amb el pas dels anys. En la seva edició més paradoxal, la Diada es va traslladar a les xarxes socials i als balcons, on la majoria d’ajuntaments i equipaments van proposar activitats telemàtiques de tota classe: converses amb els autors del moment, tallers sobre com elaborar una rosa, visites virtuals i contacontes online.
A la capital del Segrià, la buidor del Carrer Major –punt neuràlgic de la festa– contrarestava amb la vitalitat que hi havia als balcons, decorats amb roses de tots els colors i dimensions, dibuixos de la llegenda de Sant Jordi, senyeres i missatges d’esperança. També als balcons, i gràcies a la iniciativa del Gremi de Llibreters, es va poder gaudir de lectures en veu alta a les dotze del migdia i a les sis de la tarda “en solidaritat amb el sector”. Fa un segle, una pandèmia com la que estem vivint hagués fet impossible celebrar Sant Jordi. Avui, per sort, amb les noves tecnologies el seu esperit es pot mantenir. És el que han fet ajuntaments, botiguers, editorials i escriptors per ‘salvar’ la jornada. Tan editors com autors van coincidir en definir la Diada d’estranya i agredolça. “És un Sant Jordi amb sentiments contradictoris”, reconeixia Ramona Solé. “És una sensació estranya i com si estiguéssim en una mena de Matrix”, responia Montse Sanjuan.
Totes dues escriptores van participar en els directes d’Instagram proposats per l’Ajuntament de Lleida (més informació a la pàg 4). Ramona Solé i Montse Sanjuan, com la majoria d’autors que tenien novetats literàries aquest Sant Jordi, van trobar a faltar el contacte directe amb el lector, no poder signar llibres ni intercanviar opinions, sens dubte l’essència d’un dia com aquest. “Queixar-se no serveix de res. Ens hem d’adaptar i lluita per superar aquests mesos de ciència-ficció”, afirma Solé. Per la seva banda, Sanjuan va valorar l’esforç de Pagès Editors que va bastir els seus lectors d’activitats i llibres per comprar online. La seva directora, Eulàlia Pagès, va parlar de sentiments contradictoris i de tenir el cor “compungit”. No són moments fàcils pel sector, colpejat amb força per la crisi sanitària i per això demana, ara més que mai, “suport a la cultura” i que es valori el vessant humanístic. Per la seva banda Fonoll va insistir en la importància de comprar llibres de proximitat i va explicar que a causa d’aquest Sant Jordi alternatiu, han augmentat el nombre de seguidors a les xarxes socials en un 35%. També van apuntar que han realitzat una vintena de presentacions telemàtiques.
D’altra banda, el Ministeri de Cultura i el cantautor Miguel Poveda van homenatjar el poeta Joan Margarit (Sanaüja, 1938), que ahir hauria d’haver rebut el premi Cervantes en la tradicional cerimònia del premi literari que s’ha ajornat pel coronavirus amb. El poeta lleidata va regalar als seus lectors, a través del compte de Twitter d’Edicions 62, els versos del poema La llibertat.
Sessió: No iniciada
